Ens queixem –i amb raó!– que els joves cada vegada parlen menys en català, tant al carrer com a l’escola, però penso que no els hi podem pas donar la «culpa», ja que la responsabilitat de l’alarmant reculada en l’ús social del català crec que s’ha d’anar a buscar, principalment, en els nostres governants i dirigents polítics, la immensa majoria dels quals ha tingut, al llarg d’aquests darrers anys, el tema del procés com la seva principal –si no, única– prioritat política.

Amb això, no vull dir, però, que els nostres governants hagin anat, literalment, en contra del català –Déu me’n guardi! –, ja que tal afirmació seria, a més de falsa, tremendament injusta, sinó més aviat que la inèrcia generada pel procés, amb els seus objectius i les seves expectatives, ho ha acaparat tot i ha jugat, d’aquesta manera, en contra del català, situant-lo en un clar segon ordre de prioritats, ben allunyat d’aquelles considerades com les més importants.

Talment, el procés ha estat com una mena de «tsunami» (no el «democràtic») que, políticament parlant, ha passat per damunt, fins i tot, de la mateixa llengua catalana fins al punt que aquesta n’ha resultat, tot i no volent-ho, una de les seves principals «víctimes».

I és que la preocupant situació a què ha arribat l’ús social del català en l’actualitat ja feia anys que donava senyals d’alarma, però, malauradament, i malgrat aquests avisos, no s’ha dut a terme en els darrers anys res que pugui ser qualificat d’una autèntica política lingüística que tingués com a objectiu el foment del català.

Veiem si no com, ja al 2015, el CAC advertia que només el 15% del consum televisiu entre el públic infantil era en català, perquè el canal Super3 havia deixat de ser el canal de referència en favor d’altres com Clan i Boing. I, ara, en canvi, sis anys després, ens lamentem que molts joves, fins i tot, catalanoparlants, no tinguin el català com a la seva llengua d’ús habitual.

No haguera estat millor per a aquest país haver invertit en el canal Super3 –‘La Masia’ dels infants i joves catalanoparlants!– tota aquella pila de milions que es van dedicar, en canvi, a la «promoció exterior» del procés per tal de potenciar-lo en lloc de «reduir el seu horari», com malauradament es va fer, en ajuntar la programació infantil i la cultural en un sol canal?

Em fa l’efecte que en aquest país nostre, amb el tema de la independència, s’ha volgut començar a construir la casa per la teulada i per les parets, en lloc de fer-ho, primer, pel més important, que són els seus fonaments.