Quantes persones més han de caure i haver d’anar dolorosament a l’hospital? I tot perquè seguiu mantenint en mal estat el terra del Passeig Pere III de Manresa i altres indrets de la mateixa família que pateixen la mateixa crònica malaltia.
Aquest tema ja s’ha tocat diverses vegades que l’esponja ben prenyada de tantes queixes ja fa aigües. Una vergonya.
Quina dilatació tenim d’espera per actuar en un terra tan mal assistit i oblidat? De veritat que no és primordial el centre de la ciutat? El pulmó, el cor, el mirall de Manresa i la seguretat de les persones que circulen pel Passeig?
Eh! Tu, on vas? El bolígraf tot nerviós se m’ha escapat de la mà. «Vull caminar pel meu compte, i dir-los que deixeu de practicar el comportament dels estruços. El meu amo també va caure per una de les rajoles que no estan bé del cap, el 31 d’octubre, i molt dolorosament va anar a l’hospital. Ara hi ha d’anar diverses vegades i porta el braç dret imitant a Napoleó. Que bonic!»
La veritat no té físic ni color però és veritat. «Xicot! Si has fet, torna’m el bolígraf!»
