El grup d’ERC al Senat va presentar una esmena als pressupostos generals de l’Estat per a l’any que ve, que posteriorment ha retirat, en què reclamava que el Govern central destinés un import de 10 milions d’euros a favor de la reconversió industrial i social de la comarca després del tancament de l’activitat minera de Sallent-Balsareny. Malgrat s’hagi retirat, la demanda mereix una reflexió. Tal com recordaven els republicans en l’exposició de motius, hi va haver un cessament accelerat de l’explotació a Vilafruns, el 2020, després que a la mina es produïssin en poc temps dos accidents mortals. Arran del tancament, la formació considerava necessari un finançament per impulsar la diversificació del sector industrial i trobar nous motors. Certament, l’Estat té un deute, econòmic i moral, amb aquest territori. Perquè l’impacte del cessament d’una activitat d’aquesta magnitud és enorme. Però també perquè cal recordar que és una factoria que durant dècades va ser de titularitat pública, amb tots els efectes col·laterals que ha tingut. Seria inadmissible que qui en va treure profit ara el deixés en l’oblit.
