L’intel·lectual mallorquí Josep Massot i Muntaner va ser homenatjat el 13 de desembre amb un gran èxit de públic a la Sala Prat de la Riba de Vic, de l’Institut d’Estudis Catalans. L’acte va ser organitzat per l’IEC que presideix la filòloga Teresa Cabré i per la Institució de les Lletres Catalanes que dirigeix Izaskun Arretxe. Es va habilitar una altra sala amb una pantalla per on es veia la transmissió de l’acte simultàniament. La sessió va estar molt ben cronometrada pel que fa al temps de tots els participants com el pare Abat de Montserrat, Manel Gasch. La mallorquina Margalida Tomàs va mantenir un diàleg amb el monjo homenatjat i Lluïsa Julià va moderar una taula rodona per glossar aspectes de la vida de Massot, amb la presència de l’editor Manuel Llanas i dels estudiosos d’història, llengua i literatura: Ramon Pinyol, Carme Gregori, Carme Oriol i Joan Martí. No hi podia faltar la seva estimada cantant Maria del Mar Bonet acompanyada del valencià Borja Penalba que van interpretar cançons tradicionals mallorquines. Finalment va intervenir l’homenatjat de forma suau, però contundent. Va llegir el salm 131 de la Bíblia, que en el fons recull el seu pensament: no ha pretès mai estar enlloc i sempre l’ha mogut la voluntat de servir. Es va manifestar molt preocupat per la situació de la llengua catalana. En una postal de color vermell que es donava a l’entrada es defineix part del seu pensament: «Penso que és molt més útil treballar per als altres, que no treballar per a un mateix». En cloure l’acte se’l va aplaudir durant 10 minuts, tot demostrant que un religiós que està apartat de les baralles del dia a dia, té un gran consens de país. Sorprenent la minsa presència mediàtica dels grans mitjans de comunicació catalans, o potser no tant, ja que estem enmig d’una onada d’autonomisme que em fa dubtar que els partits polítics que es diuen independentistes, però no exerceixen com a tals, connectin amb la realitat dels Països Catalans. Pensem que el pare Massot és l’intel·lectual català viu més important de la segona meitat del segle XX i el que portem del XXI, a qui s’ha comparat amb Joan Fuster i Josep Fontana, ja traspassats.
Massot és un treballador infatigable per a qui els dies tenen més de 24 hores i és caracteritza per la feina visible i tangible amb una gran quantitat de publicacions i la invisible d’editor, ja que es llegeix tot el que entra a l’editorial i moltes vegades fins i tot en fa les correccions. És també director de Serra d’Or i des de fa 50 anys director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que és l’editorial en actiu més antiga d’Europa. Actua sense censura, amb un grau alt d’exigència i d’originalitat i amb visions raonades en base a materials empírics. Montserrat és més que una comunitat, on el lema «ora et labora» és ben cert. Disposen d’una biblioteca extraordinària. Josep Massot és un personatge polièdric, no homologable i difícil d’encasellar amb una producció oceànica. De les publicacions històriques demostra ser un expert en la guerra civil a Mallorca, en història eclesiàstica és cabdal la «Història religiosa de la Catalunya contemporània», del fet folklòric el «Cançoner popular de Mallorca», on reprèn la feina del seu avi. Ha fet estudis de llengua i literatura, i ara treballa en les cartes del mecenes Rafael Patxot.
