Un accident domèstic absurd i tràgic s'ha endut Antoni Dalmau i Ribalta, escriptor, historiador, gestor cultural i polític rellevant durant els vuitantes i la primera meitat dels norantes. Se'n va un dels igualadins més destacats del postfranquisme, però no només això. Com a president de la Diputació i vicepresident del Parlament, entre altres càrrecs, Dalmau ha estat un constructor del país, un arquitecte en la primera fila d'una època clau de la història de Catalunya.
Pel que fa a l'Anoia i la seva estimada Igualada, el seu llegat és incalculable. La seva recerca sobre la guerra civil a la ciutat fa que la capital de l'Anoia tingui un coneixement de l'impacte del conflicte en el seu cos social que no té gairebé cap altre ciutat.
Però més enllà de tot això, i potser encara més important, Dalmau deixa l'exemple d'un tarannà culte, compromès, cordial, cívic, raonador, tolerant i il·lustrat que representa el millor d'aquest país quan aquest país sap ser el que ha de ser. Regió7 perd un columnista destacat, un membre insubstituïble del consell assessor, i un amic. Serà impossible oblidar-lo.
