L’excomissari José Manuel Villarejo, processat, per a qui demanen 109 anys de presó per suposats delictes comesos, diu en seu judicial que en l’atemptat del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils el responsable en aquells moments del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, va cometre «un error greu». Aquell nefast atropellament va deixar 16 persones mortes i més de 140 de ferides.

Per no perjudicar els lectors més del que ja fan els protagonistes d’aquesta part de la història, reprodueixo íntegrament la frase per al debat. Diu Villarejo: «Jo he seguit treballant amb el CNI fins a l’últim dia. Vaig estar treballant amb ells per intentar arreglar l’embolic del famós atemptat de l’imam de Ripoll, que al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències de donar un petit ensurt a Catalunya». El 2017 feia un any que Villarejo estava jubilat, però és conegut que no havia trencat les relacions, diríem que laborals, amb les cúpules policíaques. Un error greu del cap del CNI connectat directament amb el ministre Jorge Fernández Díaz (PP) i enmig de l’operació Catalunya per fer descarrilar el procés català. Un error greu perquè «va calcular malament» «un petit ensurt a Catalunya». El que s’ha indicat que era el principal responsable de l’atemptat, suposadament gihadista, Abdelabaki Es Satty, imam de Ripoll, es va saber que era confident de la Policia i que, per tant, al CNI sabien de qui es tractava i, possiblement, quina era la seva activitat. I si no ho sabien, és evident que calia tenir-lo controlat. Villarejo, amb les seves paraules, dona per fet que hi havia un coneixement i, fins i tot, que el CNI sabia i havia promogut «un petit ensurt». La Policia sabia i promovia que hi hagués un atemptat a Barcelona per espantar els catalans i fer-los adonar de la importància de l’Estat davant del procés polític que es promovia des del govern català. Després, l’Audiència Nacional va decidir que no calia investigar la relació CNI i Abdelabaki Es Satty. I des del 2017 han anat sortint a la llum pública evidències que demostren l’existència de l’Operació Catalunya. També se sap que la Policia espanyola no volia compartir informació amb els Mossos d’Esquadra i que se li tancaven les portes a l’Europol.

Si Espanya fos un estat on la política i l’acció del govern generés confiança, pensaríem que Villarejo no diu la veritat. Però som just a l’extrem oposat: els fets i la història diuen que n’hi ha que són capaços de tot per escanyar el país i per donar veracitat a idees i accions que defensen encara que sigui a través de la mentida. Per tant, com demanen els grups polítics catalans al Congrés i Senat, més Bildu i el BNG, si us plau, Govern espanyol, digui la veritat. En la desconfiança, veritat.