L’afer escandalós del Parlament respon al teorema essencial del «Sí, ministre»: els polítics passen i els funcionaris es queden. Ergo: els polítics van perduts sense els funcionaris, però no al revés. Ergo: els polítics procuren no enutjar els funcionaris.
Tremola, Karles. Laura Borràs és una política d’una habilitat extraordinària: presideix el Parlament de l’escàndol, ha intentat una sortida de pur camuflatge i ha mantingut l’ocultació, però es presenta davant l’opinió com la justiciera valenta que hi planta cara. Arribarà lluny.
L’absolut. En observar per primera vegada més enllà del Big Bang, els astrofísics del telescopi espacial Webb van contemplar una figura d’aparença divina amb un cartell que deia: «A mi no em miris, el que us passa és culpa vostra».
La dolorosa. De la lectura de nombroses columnes d’opinió a la premsa en dedueixo que el problema més important del moment són les quotes dels autònoms; o potser és que molts col·laboradors de les seccions d’opinió són autònoms i aquests dies s’han dedicat a fer números.
Pis. Com que no tinc gos no sabia que s’hagués de regar la pixarada amb aigua. I tampoc molts dels qui en tenen, per com veig que actuen.
Sisena. Val més que siguin certs els pronòstics de cresta de l’onada i de baixada imminent, perquè la situació actual només s’aguanta si és breu.
Iñaki. Culebrot d’infidelitat a la família del rei, ni que sigui a la branca marginada: ben mirat, un signe de normalitat cardiogenital europea.
Alquímia. El govern de la Xina té un poder que nosaltres trobem inconcebible: la regulació del nombre de fills, però tot i això li esclaten crisis demogràfiques. No existeix un coneixement absolut capaç d’orientar el poder absolut.
Votació. Convençuts per la bona estampa, la gran energia i les paraules seductores dels llops, els xais van votar a favor de la llei de la selva. Els supervivents encara es pregunten què va sortir malament.
