Una vegada destapat l’obscè privilegi de la «llicència d’edat» l’expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha volgut justificar el que és totalment injustificable. El senyor Benach que presidia el Parlament quan va aprovar-se l’immoral privilegi ha volgut justificar-ho dient la bajanada que «el context del 2008 no és el del 2022». Quin morro! Precisament l’any 2008 és quan esclata la crisi financera i l’economia entra en una profunda recessió que s’agreuja els anys posteriors.
Quants silencis durant aquests 14 anys. Cal ser molt desvergonyit per cobrar sense treballar, oimés quan el salari que es rep procedeix del diner públic. És a dir, prové dels nostres impostos. També s’ha de tenir molt poca vergonya per legislar aquest privilegi.
Una vegada més, ha tingut de ser el periodisme d’investigació qui destapa els tripijocs. Gràcies a aquest periodisme exemplar ens assabentem de moltes injustícies. Aquests periodistes han estat nou mesos investigant i han hagut de superar molts entrebancs per efectuar el seu treball ja que una institució pública com és el Parlament inicialment els hi va negar informació emparant-se amb la protecció de dades.
És totalment comprensible la indignació dels ciutadans/es al conèixer la noticia. Els comentaris que s’escolten al carrer, i els que circulen per les xarxes socials, són comprensiblement durs al qualificar els polítics que han permès aquesta obscenitat i els funcionaris que s’han acollit a aquesta immoralitat.
Aquest merder costa molt d’entendre. Costa d’entendre que aquest detestable acord s’aprovés durant la segona legislatura del tripartit d’esquerres. D’aquest disbarat els partits polítics no poden eludir la seva responsabilitat ni tampoc al·legar ignorància ja que va ser aprovat per unanimitat de la Mesa del Parlament que estava constituïda per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Convergència i Unió (CiU), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Partit Popular (PP).
Cosa d’entendre que aquest acord de la «llicència per edat» s’admetés en el conveni laboral dels funcionaris del Parlament amb el vist i plau del comitè d’empresa i, per tant, dels sindicats representats.
Costa d’entendre que les persones que estan acollides a la «llicència d’edat» puguin exhaurir el seu privilegi ja que la reforma no pot aplicar-se amb efectes retroactius, segons paraules de l’actual presidenta del Parlament, Laura Borràs.
Costa d’entendre que després de descobrir-se el «xanxullo», en la reunió de la mesa del Parlament del passat 21 de desembre només s’acordés una petita modificació consistent en la reducció del temps per gaudir del privilegi, de 5 a 3 anys. Posteriorment, després del rebuig social, els partits s’han vist obligats a comprometre’s a eliminar aquest règim especial.
Costa d’entendre que en aquest país als polítics els hi costi tant d’aprendre a conjugar el verb dimitir. El que no costa gens d’entendre és el creixent descrèdit de la classe política i l’emprenyament de la ciutadania.
