Els parlants normals de llengües normals tendeixen a fonetitzar en la seva llengua les paraules desconegudes. Fins fa només una generació, malgrat tres segles de repressió lingüística, els catalans també ho fèiem. Sense saber-ne, llegíem en català. Per això, per exemple, quan el meu avi va comprar una barqueta Zodiac, n’hi deia «la sudiac». Naturalment. O per exemple, a la ràdio parlaven de l’Almendros (actriu de qui ara se celebra el centenari) parlant en castellà i pronunciant en castellà el seu cognom castellà, però a casa meva la identificaven com a manresana i li deien «l’almendrus». El català incorporava barbarismes a grapats, però el nervi de la llengua era viu. Ara, passa tot el contrari. Ara, catalanoparlants educats en català llegeixen cognoms catalans en castellà. Per seguir amb els manresans: reputats locutors catalans pronuncien en castellà el cognom català de Josep Vives, l’exalcaldable i exdirectiu del Barça. La llista és infinita. I ara, apareix la bomba: el manresà Toni Naspler, que dimarts va debutar amb el Baxi. El seu esplèndid cognom és una deformació (la repressió desfigura els cognoms) del mot nespler, l’arbre que fa nespres. En català central es pronuncia næsplé. Però està condemnat a que espanyols i catalans li diguin náspler, en spanglish. Sense voler-ho, aquest home examinarà tothom de llengua. Ja podem tremollar.
