Diumenge 3 d’abril, 9 del matí. Hem quedat amb la colla per esmorzar a la xurreria del Passeig de la Indústria de Berga. És un bon lloc per seure plegats i hi ha espai per a que els nens corrin amunt i avall. La previsió meteorològica ens havia fet canviar els plans: en plena primavera s’esperava neu a cotes baixes a tota Catalunya i el termòmetre no passava dels 4 graus, així que la calçotada a la Figuerassa haurà d’esperar uns dies. El matí s’aixeca fred, però assolellat. Ni rastre dels núvols que ens han de portar la neu primaveral, diuen que ve del sud i anirà pujant.
Al vespre ja neva a Berga. Primer tímidament, després amb força. Carrers i places blanques. Una hora després ja hi ha les primeres cues de cotxes, que queden atrapats a la C-16, sobretot en el tram entre Cercs i Berga. El trànsit queda tallat just quan es fa fosc.
La situació no és nova, els berguedans ja estan acostumats a les cues. A la tardor pels bolets, i a l’hivern pels esquiadors que venen o van a la Cerdanya. Però ara s’hi suma l’«amenaça» de la celebració d’uns Jocs Olímpics d’Hivern al 2030. Ens diuen que el Berguedà «hi podrà dir la seva». Això serà així? Veiem-ho.
Un mes i escaig abans de la trobada amb els meus amics, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció sobre el projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern que, en el seu primer punt, afirmava: «Que la vegueria de I’Alt Pirineu i I’Aran i les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès pateixen una situació demogràfica, econòmica i social que, sumada als dèficits en infraestructures i serveis d’aquests territoris, fan que sigui urgent que el conjunt d’administracions públiques hi actuïn coordinadament, abocant tots els recursos necessaris i dissenyant una estratègia de desenvolupament territorial a curt, mig i llarg termini».
A continuació, un altre punt –igualment aprovat– concloïa: «Que la participació política a través d’una consulta en que la ciutadania pugui expressar la seva voluntat sobre un determinat projecte o qüestió millora la qualitat democràtica del país i enforteix el poder decisòria de cada territori».
No obstant això, la decisió final que ha plantejat el Govern sobre el tema no es correspon exactament amb el mandat parlamentari. De fet, des del meu punt de vista, el desvirtua absolutament.
Però anem a pams, perquè tot aquest camí vers la recerca desesperada de la validació «democràtica» d’un esdeveniment que, tot sigui dit de pas, ha estat rebutjat democràticament per altres ciutats del món, no ha estat del tot clar. Així, per exemple, una setmana abans de l’anunci de la famosa consulta, la premsa publicava que «El Comitè Olímpic Espanyol oficialitza la candidatura de Catalunya i l’Aragó als Jocs d’Hivern». I jo em pregunto: com pot ser oficial una cosa que encara no ha estat consultada?
I sobre la consulta en sí, crec que hi ha poca cosa a afegir. El contingut (doble pregunta), la forma (doble valoració), la data (en ple estiu, amb la gent de la comarca de vacances o treballant fora) i el procediment (només presencial) semblen més orientades a perseguir un resultat concret que no pas a copsar la veritable opinió de la gent afectada.
No tinc més espai i no he pogut parlar d’altres temes no menys importants, com la sostenibilitat, el model econòmic, les infraestructures o la projecció espanyola de l’esdeveniment. Hi haurà temps de fer-ho fins al 24 de juliol.
