La pregunta que generen els resultats de les eleccions franceses ressona amb un eco molt conegut: ¿realment un 30% dels electors francesos són uns feixistes, uns malànima despietats que odien els musulmans i menyspreen els homosexuals? Es podia dir el mateix quan HB obtenia el 20% dels vots en temps en què ETA matava dotzenes de persones cada any. ¿Un de cada cinc bascos aplaudia l’assassinat polític i la sang a les voreres? Personalment penso que, amb el que la història ens diu sobre el comportament humà, no podem descartar que la resposta a les dues preguntes sigui que sí. Però sabem que el comportament dels electors és més complex del que sembla. En realitat, el gest de posar una papereta en una urna no té perquè ser la resposta a la pregunta que es formula en el debat polític. Representa que els votants de Le Pen i Zemmour estan dient «sí, vull un país que no ajudi els immigrants, que els aturi al mar, que faci invisibles els musulmans i on els homosexuals visquin reprimits i amagats». Però sabem que, tot i que hi ha molts votants amb l’ànima fosca que diuen això, també n’hi ha molts que el que estan dient és «estic emprenyat, aneu a cagar». I això és greu, sí, però permet no perdre encara, definitivament, la fe en la humanitat. No del tot.
