Algú, en alguna habitació fosca de l’estat, està recordant aquella frase d’Stalin: el que fa poderós un polític no són les pistoles, sinó els arxivadors. El georgià esdevingut criminal en sèrie ho va aplicar en una onada de repressió paorosa que va liquidar centenars de milers de persones amb informe personal i sentència individual. L’aristocràcia revolucionària, amb figures de primera línia com Kàmenev o Zinóviev, va ser la que va caure primer. Tots tenien fitxa als arxivadors d’Stalin.
Un dia, les comunicacions robades per Pegasus als independentistes seran un tresor per als operaris del kompromat, que en filtraran les fitxes oportunament. I el material realment radiactiu no seran les converses entre indepes, sinó les converses dels indepes amb polítics de Madrid. Per exemple, quan Sánchez parlava amb Aragonès sobre la taula de diàleg potser sabia que la conversa estava sent intervinguda, però tant se val: digués el que digués, les seves paraules seran combustible manipulat per a la caverna i incendiaran el cicle informatiu de 24 hores de fúria espanyolíssima. Llavors, els mitjans que ara fan com si espiar quatre presidents de Catalunya fos un pecadet simpàtic contra uns insectes que s’ho mereixien, consideraran Pegasus un tema existencial. Quan pegasusleaks vomiti a Madrid, serà Troia.
