Dia rere dia, la cruel invasió de Rússia a Ucraïna desencadena terribles imatges i esfereïdores noticies. Les salvatjades perpetrades per l’exèrcit rus és poden veure en els mitjans de comunicació : persones mortes escampades pels carrers, cadàvers lligats de mans, hospitals bombardejats... Les tropes russes no en tenen prou en arrasar les ciutats i matar la població civil ; els sàdics guerrers violen dones i nenes menors d’edat. Les darreres informacions parlen de centenars de violacions. Dones i nenes que quedaran traumatitzades de per vida i que mai superaran l’agressió física i psicològica patida. S’ha de ser molt bèstia per cometre tals agressions.
Mentre succeeix tota aquesta bestialitat els polítics i els juristes no es posen d’acord per adjectivar la carnisseria. Uns parlen de genocidi (extermini parcial o total d’un grup humà) , uns altres parlen de crims de lesa humanitat (atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil) , i els de més enllà parles de crims de guerra (vulneracions greus del dret internacional durant un conflicte armat). El Biden acusa al president rus de cometre un genocidi i el Putin s’emprenya perquè el titllen de criminal de guerra. Qualsevol crim sempre és un crim i qui el comet és un criminal. Tant se val la seva catalogació, la realitat és la cruel mort diària de persones innocents.
Els erudits no es posen d’acord amb la «classificació» criminal com tampoc es posen d’acord a l’hora de decidir quin armament és «lícit» i, per tant, quines armes són «legals» per matar i quines armes estan prohibides d’utilitzar. Tant les anomenades armes convencionals com les armes químiques, biològiques, nuclears, etc. totes maten. El seu sinistre objectiu sempre es matar, s’anomenin com s’anomenin.
Molts tractats, molts protocols, molts convenis, moltes convencions, moltes conferències internacionals (La Haya, Ginebra, Roma, Otawa, Oslo....) per fixar unes «normes» i unes «regles» bèl·liques, a l’hora de la veritat, però, tothom fot el que vol. Alguns països signen els tractats internacionals –o s’hi adhereixen– segons les seves pròpies conveniències. El cinisme de la diplomàcia arriba al seu grau màxim quan a l’entorn d’una taula s’entretenen a discutir de «minimitzar els danys col·laterals». Amb la venda d’armament molts governs aconsegueixen sucosos beneficis econòmics. Uns guanys que s’incrementen quan ajuden a reconstruir tot allò que ells mateixos han contribuït a destruir. Quines galtes!
L’Oficina de Drets Humans de l’ONU té informes creïbles que Rússia llança sobre Ucraïna bombes de dispersió, un armament prohibit pel dret internacional degut a l’impacte indiscriminat entre la població civil. En qualsevol conflagració bèl·lica no es respecta mai el Dret Internacional Humanitari. Ara, a la guerra de Ucraïna, podem veure hospitals i escoles bombardejades , però el mateix passa –i ha passat– a les guerres de Síria, Afganistan, Iemen, Nigèria...
Unes dades d’Ucraïna : després de 50 dies de guerra Nacions Unides ha verificat la mort de 1982 persones civils entre les quals 162 nens i nenes ; i 2589 civils ferits entre els quals 250 nens i nenes. I la bestialitat continua....
