El dia 10 passat vaig anar al servei d’urgències de l’Hospital Althaia de Manresa i em van ingressar en un box per a observació. A 3/4 de 4 de la matinada, em van despertar de cop per traslladar-me a una altra habitació en un lloc anomenat d’observació, on ja hi havia un altre malalt al qual també es va sobtar amb el soroll del personal i la llum a la màxima intensitat. Aquí hi vaig ser quatre nits i cada dia en sortia el company de llit a mitja tarda per entrar-hi un de nou a les dues o les tres de la matinada. El protocol era sempre el mateix, llums i soroll del personal.

L’habitació no tenia WC ni armaris. Els serveis eren per a cinc habitacions, cada una de dos llits, al corredor. El WC no tenia tanca interior.

El menjar era del tot insípid i de qualitat molt justa, crec que un malalt ben alimentat es cura molt més aviat i amb menys medicines, a més els metges no porten cap control de la quantitat d’aliment que el malalt menja en cada menjar. Els metges d’urgències els canvien cada dia, així doncs amb quatre dies em van visitar quatre metges diferents, i com que el primer que em va atendre no va entendre bé les meves explicacions dels símptomes que tenia, la resta de metges no anaven suficientment informats. Crec que tres torns de metges al dia amb rotació setmanal donarien molt més bon servei als malalts.

Al segon o tercer dia el metge en qüestió va decidir fer un TAC a l’abdomen atès un antic historial, quan el meu problema era una tos persistent de feia uns dotze dies. La prova del TAC no va detectar res a l’abdomen però sí una bossa d’aigua en un pulmó. L’endemà vaig proposar a la metgessa de tornar a fer una prova per veure l’evolució de la mida del líquid al pulmó i va decidir fer-me una ecografia. La meva queixa va ser dir-li que, atès que els aparells eren diferents el del TAC i el de l’ecografia, la comparativa de la mida podria donar algun error, però va insistir a fer l’ecografia. Se’m van emportar en una cadira de rodes a la qual li faltava un reposapeus. En arribar al lloc, el metge diu que la prova s’ha de fer assegut a sobre del llit, així van a buscar el llit de l’habitació i s’emporten la cadira. En cinc minuts estava la prova feta i em deixen al corredor en espera del portalliteres. El curiós és que hi havia un altre malalt amb cadira esperant-se també per fer l’ecografia i no li van fer portar cap llit. Passen els minuts i de sobte es creuen amb mi, tombat al llit al corredor, quatre mossos d’esquadra amb un paio emmanillat i una cara que feia por, passava el temps i jo cada cop més nerviós per l’individu emmanillat a prop. Al cap de prop de mitja hora em vaig aixecar del llit per anar a peu a l’habitació, i de sobte van sortir quatre o cinc homes barrant-me el pas i que esperés el portalliteres amenaçat de cridar els vigilants de seguretat fins que un d’ells, el més jove i segur que el més espavilat, va dir que ell em tornaria a l’habitació. Aquesta queixa pública només la faig amb la intenció que l’atenció als malalts d’Althaia tinguin en el futur un millor servei.

No recordo que al llarg de la meva vida hagi passat un temps en un hospital sentint-me tan humiliat i malament.

Així vull adreçar-me al director d’Althaia i als càrrecs superiors per la mala gestió de l’hospital.