A l’Espanya del dictador si volies un camió havia de ser un Pegaso o un Barreiros, per això, els que tenim uns quants anys la paraula Pegasus no ens ha vingut de nou. Això d’espiar i contraespiar tampoc, tots érem addictes a les novel·les de John Le Carré, on vam aprendre que tothom espia a tothom.
El cert és que a mesura que passen els dies i se saben més coses el cas es complica perquè, a part de la performance processista, hi ha més coses i cap d’elles lliga, almenys per a la majoria dels mortals. Ja vaig escriure en aquesta mateixa columna que una part de les denúncies presentades pel procés serien certes, cosa que així s’ha demostrat a la pertinent comissió del Congrés. I la resta? Diverses possibilitats: que hagin estat seguits per causes judicials obertes, que ho hagin estat sense autorització judicial per altres organismes de l’Estat, que ho hagin estat per tercers, que no hagin estat seguits per ningú. Les quatre són possibles i el més probable és que hi hagi una mica de tot.
Entre les sorpreses, es confirma que persones aforades han estat vigilades amb autorització judicial sense demanar el corresponent suplicatori. Desconec si és legal, si no s’ha presentat denúncia de prevaricació, entenc que deu ser-ho, però com a mínim és molt estrany. Una altra sorpresa, el Govern d’Espanya reconeix que al president l’han espiat. Fet gens habitual entre els mandataris mundials, és conegut que molts d’ells ho han estat, començant pel dels EUA, però mai cap govern ho ha reconegut. També sembla que altres membres del govern també ho han estat i, el que més sorprèn és que es doni per fet, sense aportar la més mínima prova, que ha estat el Marroc. País amb el qual fa poc s’ha intentat resoldre el vell contenciós del Sàhara.
Aragonès vol que es faci públic per què el jutge va autoritzar escoltar-lo, si el que ha sortit publicat és cert, no sembla creïble. Coses estranyes s’han vist en aquest país, però que sent vice-president coordinés els CDR sembla molt poc probable. Si és cert, fa tot l’efecte que en aquest cas el CNI buscava altres coses. Quines? No ho sé, però té motius per estar molest.
Com que això dels espies dona per molt, aquí tots hi diem la nostra, però tot fa pensar que ningú té la fotografia sencera, perquè ningú sap qui ha espiat i qui ha contraespiat. Dos dels que sí que saben forces coses, perquè hi eren, curiosament ningú els interpel·la. L’un, Pablo Iglesias, que es passa el dia demanant la dimissió de la ministra de Defensa, a qui té moltes ganes des de la seva època de vicepresident, però que sap que no li poden donar, almenys fins que no passi la cimera de l’OTAN. I l’altre, un columnista de La Vanguardia que en aquell moment era cap del Gabinet de la presidència, que curiosament no ha obert la boca, ell que remenava totes les olles de la cuina.
Pel que sembla, tot fa pensar que de Pegasus en volta més d’un. I si no és un Pegasus, deu ser un Barreirus.
