Assumeixo per endavant i amb esportivitat que algú em vulgui criticar per ingenu. I, a més, estic segur que al Fary li serviria com a exemple per il·lustrar aquella llegendària reflexió seva que acabava amb el lapidari «a l’home tou... el detesto». Però no puc evitar-ho: n’estic fart, de bronques constants. I com que crec que el periodisme té alguna cosa –o bastant– a veure amb aquest clima de tempesta constant, sempre que puc apel·lo a discursos que intentin allunyar-se del simulacre bèl·lic, que prou guerra real tenim a Ucraïna. Ho vaig intentar amb l’enèsim cop del Madrid a costa del meu admirat Guardiola, tot i que he d’admetre que l’èxit va ser més aviat escàs. La meva teoria és que gràcies a coses com la que va passar l’altra nit –i ja en són tres– al Bernabéu es pot explicar l’amor que milions de persones sentim pel futbol. I que això està per sobre dels colors, o ho hauria d’estar. Però per algunes respostes que vaig rebre em va quedar clar que, si jo fos polític i em presentés amb aquest programa, obtindria menys vots que Ciutadans. I segurament soc jo qui s’equivoca. Almenys l’enquesta que van publicar l’altre dia El País i la cadena SER sobre intenció de vot apunta en aquesta direcció.
El sondeig no només confirmava que Núñez Feijóo ha insuflat nous ànims al PP, sinó que ratificava que Sánchez i el seu Govern de coalició exhibeixen un desgast propi dels cotxes molt utilitzats i perfilava un futur en què l’alternança cotitza com alguna cosa més que una hipòtesi.
A més de tot això, el 70% dels enquestats consideraven que la principal qualitat d’un líder polític ha de ser l’honradesa, la qual cosa em sembla impecable. Però és que amb prou feines un 7% atorgava importància a les bones maneres. I conceptes com l’empatia o ser bona persona també apareixien a la cua. No sé si això és un aval a l’estil tavernari i insolent que s’ha instal·lat en el debat públic, presencial o digital, però si no és així s’hi assembla bastant. Potser els que espien tenen més informació, però a mi em semblen unes dades inquietants, tot i que sé que el Fary no hi estaria d’acord.
