Sabem que la capacitat de l’escola per formar nois i noies plenament competents en català ha anat disminuint i que, des de fa temps, una part molt important dels alumnes que no fan educació superior consten com a potencials parlants de català però, en realitat, no ho són. Sabem que, desgraciadament, parlar català no és gens necessari en la Catalunya d’avui, però que encara és un petit avantatge, una certa qualificació professional i un factor de socialització que contribueix a l’arrelament ple i, per tant, al propi benestar. I també sabem que, per a milers de nois i noies, l’escola és l’única oportunitat d’adquirir aquest bé gratuït i valuós. A més, si no l’adquireixen, amb la demografia actual, la conseqüència serà la marginalització absoluta i ràpida d’una llengua mil·lenària. Per tant, el que necessitem a l’escola no és pas més castellà, sinó més català. I sabem que aquesta evidència urgentíssima és resposta per la major part de l’aparell de l’estat no pas ajudant el català, sinó ajudant el castellà, cosa que és delirant i ignominiosa. I sabem que no hi ha manera realista d’escapar-se de la sentència del 25%. I sabem que un 85% del Parlament està disposat a fer una llei per intentar minimitzar el dany, però que, per molt 85% que sigui, cal que als jutges els surti de les togues d’acceptar-ho. El que no sabem és com podem haver arribat aquí.
