El món ens mira. Entenc que aquest era l’objectiu del processisme per invertir la immensa quantitat de recursos, tant humans com materials, a l’hora de construir el gran momentum del Catalangate. Tots hem vist el gran ressò internacional que ha tingut. A part d’un parell o tres d’articles no hem vist res més. Fins i tot el Parlament Europeu que estava tractant el tema d’Hongria i Polònia hi va passar de llarg i no va voler involucrar-s’hi. A Catalunya i Espanya els rius de tinta i les hores de ràdio i televisió van ser incomptables, fins i tot, si feies cas de les xarxes socials, hi va haver qui va veure imminent la caiguda del govern d’Espanya.
Aquest cap de setmana hem deixat descansar als espies i les clavegueres, per dedicar l’estona a parlar del fet que el Rei desterrat, ha vingut a participar en una regata amb els seus amics milionaris, sembla que per tocar els nassos a l’actual Rei. No dic que tant un com l’altre, no són fets que mereixin l’atenció, ans al contrari, són fets rellevants, però realment el món no ens mira, el món ja té bastants maldecaps com per fixar-se amb els nostres.
Si fem cas dels nacionalistes espanyols, el govern és socialcomunista, sostingut per terroristes i separatistes de tota mena. Si llegim o escoltem la premsa espanyola el país es troba en una crisi irreversible, al límit de la revolta social. Mentre a la localitat Suïssa de Davos, on es reuneixen un cop l’any l’elit de l’elit del planeta, aquell grapat de personatges que mouen el món, aquells que administren els fons d’inversió, i les grans empreses, sobretot tecnològiques, conviden especialment el president del govern d’Espanya perquè doni dues conferències sobre... l’èxit del seu govern.
«Quina és la recepta de l’èxit del reinici de l’economia espanyola? L’atur està baixant, creixen les inversions alhora que hi ha hagut noves reformes. Molts economistes diuen que no es poden fer reformes laborals, de pensions... i alhora que hi hagi creixement. Però vostès ho han sabut combinar. Poden altres països aprendre del seu exemple?» No està malament la presentació, així és com ens veuen els grans inversors?
El que si sabem és que allí el president ja s’ha reunit amb els alts executius d’Intel, Qualcomm, Micron Technologies i Cisco gairebé tots els fabricants mundials del sector dels microxips i semiconductors per oferir que vinguin a instal·lar-se aquí, per assortir al mercat d’Europa davant el col·lapse del sector fruit dels problemes de distribució. Ho ha fet posant-los a disposició 12.250 milions d’euros fins a l’any 2027 amb l’objectiu de fabricar el 20% de la producció mundial el 2030. Això sí, aquests incentius són a canvi del fet que, a més de la producció, portin la investigació dels microxips quàntics i els microprocessadors d’avantguarda.
Aquests últims fets no han rebut l’atenció dels mitjans. Si com sembla, aquestes grans empreses, arriben aquí serà el fet més important de la dècada, atès que el segle XXI res no es mou sense els microxips.
