Quiosc

Regió7

Xavier Gual

PEDRA SECA

Xavier Gual

Empresari

Ens toquen la fibra

Els nostres pobles s’estan despoblant de forma alarmant i el Govern anuncia que hi desplegarà fibra òptica fins a l’últim i més petit de tots. Almenys al Berguedà, on abunden (com al Solsonès) els llogarrets de poques cases. Queden deshabitades per anar-se enrunant dia a dia llevat d’alguna comprada per algun urbanita dels de segona residència. Aquests filaments de plàstic que anuncia la Generalitat porten cap allà dalt internet. Amb ell (o ella) s’accedeix a tota mena de finestres digitals per veure el món a través d’una pantalla. És com veure el món per un forat segons la parla dels nostres avantpassats recents. Sobretot quan rebien visitants, llavors anomenats forasters, per deixar ben clars els rols, no com ara, on tothom sembla una cosa que no és.

La data anunciada per acabar tot el desplegament és el 2025. Serà quan la més moderna de les connexions populars arribarà fins a l’últim nucli de cases. Com a promoció política dels que ho anuncien, liderats pel vicepresident de la cosa digital (i també de la territorial), és una proposta cridanera. Però té trampa. Fins i tot dues o potser més. Les carreteres corbades de l’alt Berguedà aniran veient pujar una màquina d’obra, la qual de forma efectiva avança pam a pam fent un solc a les vores de les calçades. Hi enterren el cable sintètic, hi pinten una línia blava i porten la modernor costes amunt. Ara bé, aquesta aposta pública es difuminarà quan arribi a cada poble. Deixa la connectivitat d’alta velocitat només vora l’ajuntament o la rectoria. A partir d’aquí, els veïns hauran d’espavilar-se o esperar que una empresa privada hi vegi negoci en desplegar-la pels escassos llocs habitats. Als indrets on viuen només desenes de persones, algunes escampades per les masies, només en podran disposar si paguen milers d’euros cadascun i segons la distància del lloc d’arribada del ramal principal. Els venedors de la fibra com un dret universal per capitalitzar políticament, no expliquen als ruralites remots per què als últims trams de centenars de metres o algun quilòmetre s’hauran de rascar la butxaca per navegar virtualment a la velocitat que ho fan en unes oficines a la Diagonal barcelonina a cap cost.

A Alemanya, per posar l’exemple de sempre i comparar nivells reals de progrés social, ni es plantegen portar fibra als últims racons de la Selva Negra. A les zones amb pocs alemanys opten per instal·lar-hi sistemes de radioenllaç, els quals amb la tecnologia actual (5G) ofereixen el mateix rendiment que els cables irisats recorrent termes municipals. Jordi Puigneró, el conseller del ram, ho ha convertit en la bandera del seu mandat allà on es confon (o confon) el territori amb el terròs i les arbredes.

Amb les dades de l’imparable envelliment dels residents a pobles petits i la conseqüent pèrdua d’habitants, haurà d’anar amb compte perquè podria trobar-se que, en arribar-hi amb els fils, els connectors i els periodistes per fer-ne bombo i publicitat no hi visqués ningú.

Compartir l'article

stats