Quiosc Regió7

Regió7

Jordi Sardans

VIST I NO VIST

Jordi Sardans

Historiador

Josep Noguera i la renovació del tèxtil

El 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, el de la Tècnica de Manresa, va acollir una conferència del professor Manuel Márquez Berrocal, sobre l’enginyer nascut a València, el 27 de febrer de 1903, però manresà d’adopció (1907-1925), Josep Noguera Farreras i la renovació de la indústria tèxtil. Trenta-dues persones van assistir a l’acte de reconeixement a l’enginyer que va experimentar amb telers informatitzats. A les memòries, Noguera diu que va estudiar d’enginyer industrial tèxtil a l’Escola d’Enginyeria Industrial de Terrassa entre 1919 i 1924. En acabar va entrar a l’empresa Casablancas de Sabadell, per cooperar en el perfeccionament dels «grans estiratges» amb la difusió internacional. Segons l’historiador sabadellenc Esteve Deu, Ferran Casablancas havia presentat el seu invent el 1913, després va posar una empresa per explotar-ne les patents. Quan refà els plans d’internacionalització dona feina al jove enginyer Noguera, el 1924. Tal i com explica Vicenç Prat Brunet al Llibre Verd. Visió parcial de Manresa, el 1932, Noguera va marxar de Manresa el 1925 en ser l’autor d’un telefonema que insultava el dictador, tot i que el jutge acusava de l’autoria els seus companys Anselm Corrons i Joan Baptista Claret. Amb el seu cap, creen l’empresa Casablancas High Draft Co. Lted. a Manchester, per difondre els grans estiratges arreu, tot formant part d’un grup d’empreses dels Casablancas i altres socis, com els Bertrand Serra, instal·lades als principals països del món amb tradició tèxtil.

L’escriptor Josep Tomàs Cabot l’havia reivindicat fugaçment. El 13 de febrer del 1979, Regió7 publicava un article d’opinió «Proposta de manresà il·lustre per a en Josep Noguera i Farreras», signat per Sadurní Salelles, pseudònim del seu cosí, Antoni Farreras, que el reivindicava amb entusiasme. El 6 de juny del 1989, Noguera en un acte solemne fou investit a Terrassa doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquell any l’arxiver J.M. Gasol va publicar unes «notes autobiogràfiques» del protagonista a la «Miscel·lània d’Estudis Bagencs», dedicada a l’activitat industrial a la Catalunya interior. L’extremeny Manuel Márquez, doctor en història comparada, política i social, autor de l’article «Josep Noguera i Farreras i la renovació de la indústria tèxtil» dins del llibre Terrassa, bressol d’enginyers, assenyala que va fer l’aprenentatge en un taller mecànic de Manresa i als vespres estudiava a l’Escola d’Arts i Oficis. El conferenciant va donar importància a les matemàtiques en la seva formació i al pas per l’Escola d’Enginyers Industrials de Terrassa, que com el seu pare, va estar vinculat a la indústria tèxtil. Pel que fa a la biografia de l’emprenedor reconeix que s’hauria d’investigar més. El 1930 mor el seu pare malalt, enmig d’uns quants telers de fer cintes que feia anar la mare. Josep tenia mentalitat d’enginyer i el 1935 a més de Manchester és nomenat director tècnic dels tallers Casablancas de Sabadell. El febrer del 1938 obté la nacionalitat anglesa. Remarca el caràcter viatger de la seva mare que va morir el 22 de desembre del 1946. El 1949 es casa a Mèxic per segona vegada amb Elvira Gimbernat, filla d’una de les famílies més acomodades de Cambrils. Viatja per tot el planeta dedicat a la seva feina i al producte que fa. Esmenta també el seu posicionament polític, catalanista favorable al progrés social. És autor del llibre Manual del filador, que tradueix de l’anglès, té publicacions diverses, fa conferències i xerrades. Durant dècades viu a Londres i l’any 1990 mor a Barcelona.

Compartir l'article

stats