Abans de començar a escriure, sé que aquest article portarà polèmica. Hi ha temes que sembla que no mereixen una gamma de grisos i alguns només et deixen posicionar en el blanc o el negre. Vull parlar sobre les treballadores o treballadors sexuals. Avui he llegit un cartell d’una manifestació que m’ha fet pensar. Deia: «El consentiment no es compra. Puter, pagues per violar». Penso, sense voler fer apologia de la prostitució, que en el moment en què algú et proposa un intercanvi sexual i tu dius que sí, ja hi ha consentiment. Pots dir que sí per amor, per desig, per avorriment o per diners. Això, agradi o no, és consentiment. El problema del treball sexual no és en absolut el consentiment, el problema és la regulació.
Personalment, no estic a favor de pagar per tenir un intercanvi sexual, penso que perd tot el sentit. La gràcia del sexe és que et desitgin. No ho sé, és la meva opinió. Però després hi ha persones que no pensen com jo. Les respecto i no soc dins del seu cap per saber per què recorren a aquest servei. Igual que respecto, i molt, les treballadores sexuals. No parlo de màfies ni d’esclaves, que crec que desapareixerien si es regulés la prostitució. Conec persones que s’hi dediquen. Persones que no són en absolut esclaves i que fan aquesta feina perquè els dona la gana. Escullen bé els seus clients i posen les seves normes i els seus límits. No són la majoria, ho sé. Però també existeixen. No totes les putes són esclaves ni practiquen sexe sense consentiment. Algunes treballadores sexuals assisteixen persones o parelles amb problemes de mobilitat. Les ajuden de vegades només a mantenir el vibrador a la mà. O si són cegues, els acosten el lubricant en el moment en què el necessiten.
No criminalitzem el treball sexual. No criminalitzem el sexe. Ni les persones que, per la raó que sigui, han de pagar per poder disfrutar-lo. Deixem que decideixin com disfrutar de la seva sexualitat sense fer mal a ningú i amb consentiment. Ni que sigui pagant.
