No sé gran cosa d’economia, però sempre he sentit a dir que la cotització d’una moneda és un bon indicador de la salut del seu país o, almenys, de com és percebuda per la resta del món. Si això és cert, Rússia està derrotant l’aliança occidental en el front econòmic de la guerra d’Ucraïna. A data d’ahir, el ruble es pagava un 63% més car que just abans de l’inici de l’«operació especial». El dia 20 de febrer, comprar mil rubles costava onze euros. Ahir, oficialment, en costava divuit.
És cert que la invasió i l’anunci de sancions occidentals van enfonsar la moneda russa fins fer-li perdre la meitat del seu valor. Els darrers dies de febrer i els primers de març qui tenia rubles se’ls treia del damunt. Dins mateix de Rússia la gent comprava dòlars, fins que el Kremlin va dir prou. Però des de llavors la cotització no ha parat de créixer; no tan sols s’ha recuperat sinó que s’ha triplicat. Si algú va nedar contra corrent i va canviar euros per rubles el 7 de març, ja acumula un benefici de quasi el 200%.
Rússia continua exportant petroli, gas i cereals, i tots tres productes han disparat els seus preus en el mercat internacional. Les sancions no en són l’única causa, però hi tenen una contribució destacada. Fan que els productes s’encareixin però no impedeixen que Moscou en continuï venent, començant per la mateixa Europa i continuant per tots aquells països que no han secundat les restriccions. Vet aquí com l’estratègia dels nostres governants dona un resultat contrari al que es pretenia (matisem-ho: els Estats Units sí que volien vendre’ns el seu petroli a preu de caviar, i ho estan aconseguint).
En el front de les armes, allà on la gent perd la vida o el futur, la situació sembla empantanegada i ja es compara amb les trinxeres immòbils de la Primera Guerra Mundial. En el front de l’economia, hi ha raons per creure que «nosaltres» hi estem perdent més que «ells». Potser ha arribat l’hora que els governs europeus revisin l’estratègia, abans no els obliguin els ciutadans a les urnes.
