Bon dia. Heu dormit bé? Heu dormit prou per fer el que volíeu fer avui? Si no heu pogut potser heu passat molta estona amb el cap al coixí amb l’orella dreta, i potser heu estat sentint la música d’una revetlla llunyana i l’estrèpit de petards molt propers, rebentats ara al carrer de casa, ara al carrer del costat. I mentre us concentràveu a tenir paciència potser palpàveu les diferències substancials que hi ha entre una cosa i l’altra. Una revetlla -les poques que queden- és una activitat col·lectiva en la qual persones diverses es lliuren a la festa, la música i el foc per solemnitzar quelcom que els sembla important, o que un dia va ser important. Algú ho ha organitzat i algú designat per regidors a qui hem votat ha donat permís. Els que ho senten des de casa tenen l’obligació cívica de prendre paciència; només cal que els que celebren no n’abusin. Viure en comunitat és així. En canvi, anar pel carrer de matinada fent explotar petards de potència professional que ni tan sols no haurien d’estar a la venda no és una celebració, és gamberrisme amb permís, és incivisme egoista exercit gairebé sempre per grupets de mascles que fan el valent. És brutalisme acústic que es perpetra amb l’al·licient que hi ha un públic segrestat que no pot fugir de la violència de l’espectacle. Tenir paciència davant això no té sentit. No ens hi haurien d’obligar més.
