Un muntatge de 9.500 plaques solars en els camps de sobre el Casó, sota el Cim d’Estela, en plena natura berguedana (meravella paisatgística) ha despertat les reaccions perplexes i irades dels veïns i amants de la natura, com jo mateixa. Tots som cada vegada més conscients de la gran necessitat de la transició energètica, de la necessitat de canviar les energies fòssils per energies renovables, però també ens hem de preguntar, a quin preu?
Quan vaig assabentar-me de la proposta d’instal·lar plaques precisament en aquell paratge, em va venir al cap, salvades les diferències, la pel·lícula (grandiosa) d’Alcarràs, i la lluita pel territori, l’amor pel paisatge, l’aferrament a la terra, al món rural, a la pagesia.
I tot i que soc plenament conscient de la necessitat dels parcs eòlics i fotovoltaics, desitjo, com una gran majoria de gent, que es desenvolupin en paratges que ja estiguin industrialitzats, malejats o que no tinguin per si mateixos interès paisatgístic.
No serà per terreny destruït a Catalunya, valga’m Déu! Si gairebé no ens queda res verge...
Indagant sobre el tema de les energies renovables hi ha dades que sorprenen, per exemple que l’energia autòctona que produeix Catalunya només és el 8%, i que, evidentment, si volem ser un país de futur, competitiu i modern, hem d’aconseguir tenir el màxim d’independència energètica per evitar haver-la d’importar.
I no només això, també sabem que directives europees parlen que quan al 2050 ja no podrem usar els combustibles fòssils i, per tant, haurem de tenir els nostres parcs d’energies renovables en funcionament, amb l’avantatge que tots, empreses i particulars, podrem contribuir d’una manera o altra en aquesta transició i aconseguir que sigui un model d’energia distribuïda (encara que els beneficis majors, com sempre, cauran en mans dels grans lobbies). Però el que no sabem és que, avui dia, ni que cobríssim tot Catalunya de plaques, no hi hauria espai suficient per alimentar les necessitats energètiques que generem com a país!
Estem vivint desmesuradament, usant, llençant i malmetent l’energia a dojo, de manera que si volem tenir un futur digne, hem de començar a restringir-nos energèticament i reduir la despesa energètica a més de la meitat!
I tot i estrènyer el cinturó energètic, l’augment de molins i plaques ha de ser escandalós: en aquests propers anys hem d’augmentar molt els parcs eòlics (de 1.300 MW a 12.000 MW) situats en llocs on faci vent (evident) i les plaques fotovoltaiques (300 MW a 36.000 MW) .
Llegint aquestes dades i mirant el mapa de casa nostra et fas la reflexió d’on caram posarem tanta placa i tant de molí! Perquè ningú els vol a casa seva, i encara menys en entorns bucòlics i rurals! Ningú vol mirar per la finestra i veure un camp negre allà on hi havia prats de pastures, vaques, conreus i feixes .
I jo no tinc ni idea on les han de posar, però sabent que a Catalunya hi ha 30.000 hectàrees de polígons industrials i cases, casetes i «casupets» a dojo, no sé si és necessari foragitar l’agricultura, les vaques i els camps d’Espinalbet.
