Els àudios que es publiquen de l’ex comissari José Manuel Villarejo són de traca i mocador. El darrer, el que reprodueix la conversa que va tenir amb el periodista Antonio Garcia Ferreras, de la Sexta, demostra fins a quin punt alguns periodistes són capaços de difondre informacions que ells mateixos no creuen que siguin certes.
En nom del periodisme d’investigació s’han comès autèntiques barbaritats. Tothom sap que molts reportatges que s’emparen en la investigació periodística no són res més que dossiers fets per algú que hi té interès i que posen a la taula del director d’un mitjà de comunicació i aquest, sense encomanar-se a ningú, el publica com si fos un treball del seu equip de redacció.
D’aquest “periodisme d’investigació” en tenim molts exemples, com l’inexistent compte a Suïssa de l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, o les operacions de descrèdit que han patit Jordi Pujol, Artur Mas o Sandro Rosell.
El problema és el periodisme de guerrilles actual, en què es dona més importància en ser el més ràpid en publicar que no pas en confirmar la informació i això ha provocat que, per alguns, la veritat sigui el menys important.
Els àudios que es publiquen de l’ex comissari José Manuel Villarejo són de traca i mocador. El darrer, el que reprodueix la conversa que va tenir amb el periodista Antonio Garcia Ferreras, de la Sexta, demostra fins a quin punt alguns periodistes són capaços de difondre informacions que ells mateixos no creuen que siguin certes.
En nom del periodisme d’investigació s’han comès autèntiques barbaritats. Tothom sap que molts reportatges que s’emparen en la investigació periodística no són res més que dossiers fets per algú que hi té interès i que posen a la taula del director d’un mitjà de comunicació i aquest, sense encomanar-se a ningú, el publica com si fos un treball del seu equip de redacció.
D’aquest “periodisme d’investigació” en tenim molts exemples, com l’inexistent compte a Suïssa de l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, o les operacions de descrèdit que han patit Jordi Pujol, Artur Mas o Sandro Rosell.
El problema és el periodisme de guerrilles actual, en què es dona més importància en ser el més ràpid en publicar que no pas en confirmar la informació i això ha provocat que, per alguns, la veritat sigui el menys important.