Han hagut de passar més de vint anys perquè l’OMS publiqués el segon informe mundial de salut mental. L’any 2001 es va publicar el primer informe amb el lema: «La salut mental: una nova comprensió, una nova esperança». El mes de juny d’enguany, s’ha publicat el nou informe mundial amb el lema: «Transforming mental health for all», és a dir, transformant la salut mental per tothom, el títol del badant d’avui.
Aquest informe apareix en un moment que no sé com catalogar, si com a post pandèmia de la covid-19 o seria més realista dir al mig d’una altra onada de la pandèmia. Com que les xifres sempre van amb retard, sabem que durant el primer any de la pandèmia els trastorns per ansietat i depressió, van augmentar un 25% respecte a l’any anterior. Si la situació adversa de l’entorn continua, ja veurem quanta població afectada es manté en una situació d’evolució crònica d’aquestes disfuncions. L’informe és ambiciós i posa l’accent en l’accessibilitat de la població a rebre atenció en salut mental i en el suport psicoemocional. La salut mental és una part de la nostra salut i del benestar general i un dret humà bàsic.
Unes quantes dades il·lustren la manca de recursos actuals, la despesa general mundial, en salut mental, és de menys de 2 USD per persona i any, i de menys de 0,5 USD per persona i any en països de renda baixa. I si badem en l’accés al tractament; entre un 75 al 85% de les persones amb condicions mentals severes no reben el tractament adequat en països de renda mitjana i baixa. La cosa no millora gaire en els països de rendes altes: entre un 35 a un 50% de persones amb condicions mentals severes reben el tractament adequat. Una altra qüestió és si el tractament és continuat i acompanya a les persones al llarg de la vida. L’any 2016, a Catalunya, només al voltant d’un 35% de les persones detectades tenien visites de continuïtat en el darrer any, la resta no havien sigut visitades ni en la xarxa d’atenció primària ni en la xarxa de salut mental (Central de Resultats Catalunya 2016). Encara una gran part del pressupost va cap a recursos hospitalaris; val a dir que en el cas de Catalunya, el pressupost dels recursos hospitalaris es va reduir d’un 75% del pressupost total a un 45%, en els darrers vint-i-cinc anys. La variació ha sigut per l’increment dels recursos comunitaris, no pas per tancament de llits de llarga estada, un repte pendent.
De mitjana, a escala mundial, els països dediquen només un 2% del pressupost de salut a la salut mental. Catalunya un 5%, a tot estirar un 6%, sent optimistes. Tot plegat ve a tomb quan es parla de l’afectació de la població i de la necessitat de facilitar la detecció per tal d’atendre les necessitats en salut mental. Doncs bé, queda camí per fer; França i el Regne Unit estan força per sobre del 10% del pressupost de salut.
Cal invertir en salut mental: per ser un tema de salut pública, pels drets humans i pel desenvolupament socioeconòmic de la societat. Les xifres ens han d’ajudar a millorar.
