La setmana passada vaig assistir a una jornada, que organitzava l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, referent a la situació electoral a Espanya. Els ponents, doctors en sociologia, van coincidir en el fet que estem en una situació d’empat tècnic. Com tots sabem, encara queda molt per les eleccions i, per tant, hi ha moltes variables obertes, però tot fa indicar que al Partit Popular encara li resta força camí per poder assolir el govern d’Espanya.
Quan dimarts escoltava a Pedro Sánchez en el debat de l’Estat de la Nació, semblava que havia assistit a la mateixa jornada que jo. Com sempre qui domini l’agenda política tindrà molt de guanyat. Al debat va quedar clar que el president va sortir a portar la iniciativa. El format el beneficiava atès que el líder de l’oposició no podia intervenir, però sembla que no esperaven que sortís amb un discurs socialdemòcrata. «Els sobrebeneficis no cauen del cel, surten de les butxaques dels consumidors que paguen els rebuts. Aquest govern no permetrà que el patiment de molts sigui en benefici d’uns pocs». Aquesta frase, que podria formar part de qualsevol peça parlamentària, és el resum més clar de tot el discurs i el curiós va ser que el PP no estava preparat per un fet com aquest.
Ells continuaven amb ETA, fins al punt que la seva portaveu, es va atribuir les competències de la presidència i, va demanar un minut de silenci. Tota la cambra el va seguir, inclosos els diputats de Bildú, fet que va matar el seu discurs. Els diferents portaveus parlen per als seus electors, però en les declaracions posteriors es va notar clarament que havien perdut una oportunitat. Veient les portades dels diaris de la capital queda clar que el debat no els va anar gens bé.
Sánchez va fer una cosa molt important amb un debat com aquest, encertar el to. Quan al poc de començar va dir «m’agradaria dir a les ciutadanes i ciutadans que sóc plenament conscient de les dificultats del dia a dia de la majoria de la gent. Sé que el salari cada vegada dona per menys, que costa arribar a final de mes, que la cistella de la compra és més cara. Sé que els espanyols i les espanyoles s’estan deixant la pell per tirar endavant a les seves famílies, les seves empreses, els seus treballs». Els que ja tenim uns anys, ens va recordar l’Adolfo Suárez o el Felipe González dels millors temps, feia anys que un president no omplia la pantalla. Sigui com fos quan va començar a enumerar el paquet de mesures per combatre la inflació ja es va veure que aquesta vegada tindria conseqüències. La borsa va ser el principi d’Arquimedes aplicat a la política, l’èxit social de les mesures va ser inversament proporcional a la baixada dels valors borsaris. De fet, sembla estrany, que els mercats no tinguessin descomptades feia temps que es veien a venir. Només cal observar les polítiques que estan aplicant els diferents països, amb el suport del Banc Central Europeu.
I els de Podemos van sortir eufòrics. Desconec quant tardaran adonar-se que els estava guanyant el seu terreny.
