Estem d’acord que els vagons de la Renfe no tenen el glamur de l’Orient Express, però el president espanyol ha fet realitat els somnis més humits dels fans de l’Agatha Christie. El relat d’Hèrcules Poirot explicant per què dotze persones n’havien apunyalat una de sola dins un tren ha perdut tota la màgia davant la proesa d’en Sánchez Castejón: Fent servir el mateix escenari, una de sola n’ha apunyalat milions, amb el mèrit afegit que les víctimes l’aplaudeixen amb les orelles.
A fer punyetes la crisi, del setembre al desembre podrem viatjar gratuïtament a la xarxa de Rodalies, un detall que estaria bé si no fos perquè la nostra no té res a veure amb el que tenen a la resta de l’Estat; perquè és la que ha tingut menys inversió en el darrer segle, perquè triguem el mateix en anar de Manresa a Barcelona que fa un segle, i perquè no ens calen miserables almoines en format d’abonament gratuït, si no més aviat un servei modern en infraestructures, recursos i tarifes dignes.
Potser el «Presidente» es creu El maquinista de la general, però la mesura no fa cap gràcia perquè, al contrari que en Buster Keaton, la seva –igual que el coneixement de la realitat catalana en matèria de comunicacions ferroviàries–, la té al cul. Vist el funest estat de la nefasta xarxa de Rodalies a Catalunya, la pel·lícula del que passarà és previsible: Els vagons plens com un ou en hora punta, afegint-hi els problemes de seguretat, faran que el viatge sigui una aventura més perillosa que la imaginada per Alfred Hitchcock a Alarma a l’exprés i amb tanta tensió com El pont del riu Kwai d’en David Lean, en versió nostrada al seu pas pel Besòs o el Llobregat. Si ara anàvem amb l’ai al cor pels retards, com si Renfe fos un homenatge a El tren de les 3.10 de Delmer Daves que no arribava mai, amb la gratuïtat tindrem sort si ens fa patir menys que L’últim tren de Gun Hill del John Sturges. Fent símils cinematogràfics, no sé si han vist la sèrie de Netflix Snowpiercer, però, en tot cas, els la recomano, perquè deu ser el retrat més proper a com s’han vist tractats els usuaris habituals... i això pagant!
A més, estaria bé que algú de la seva sucursal política a Catalunya li recordés que no ha estat ni original, perquè això de viatjar gratuïtament a Rodalies o pagant el preu que mereix la qualitat del servei, per no dir que més que fer-nos pagar, el que haurien de fer és indemnitzar-nos, ja ho va impulsar fa mesos el moviment juvenil Batec aixecant les barreres de les estacions.
Una vegada més, recordant la Patrícia Highsmith, arribem a la conclusió que per als governs espanyols, siguin del color que sigui, a l’hora de prendre decisions que ens afecten queda clar que ells i nosaltres sempre serem Estranys en un tren.
