Diuen els representants dels governs espanyol i català que han acordat superar la judicialització de la vida política a Catalunya. No coincideix l’afirmació amb la constant relació de la justícia amb els polítics d’aquest país, ni amb temes com l’ensenyament i la llengua, per exemple, ni amb la garrotada judicial que estan pagant els presos polítics, ni amb l’absència de resposta judicial a les accions policials, o parapolicials, que han vist la llum les darreres setmanes a l’entorn de la figura del comissari Villarejo, però vaja, haurem de creure els que diuen que han fet creu i ratlla al passat (o potser que no ens ho creguem, encara). La desjudicalització de la causa catalana és un dels acord s que ahir es va prendre en la represa de les reunions de la mesa Estat-Generalitat.
El diàleg és sempre benvingut, perquè és l’única eina per tornar a encaminar situacions que han anat per malborràs (ara que ho he escrit, potser la paraula, avui, amb l’escalfada que es preveu al Parlament, no és políticament correcta. Però vaja, si algú vol riure una mica, que ho faci). I en política, el diàleg és possible per insistència, però, sobretot, per la necessitat que tinguin les parts de posar-se d’acord. I, en aquest darrer sentit, ara és un moment de necessitats.
