La resposta seria no en sentit estricte, però sí que l’institut ha adoptat un nou model. La psicopedagoga Assumpta Pla portava dotze anys de directora al Lluís de Peguera i va començar un canvi de tendència metodològica, que no es va aplicar de cop i volta, sinó de manera progressiva i en paral·lel a d’altres instituts catalans. Com a ideòloga va fer visites pedagògiques a instituts favorables al canvi, proposat per l’informe Jacques Delors de pràctica solidària com a pedagogia de la ciutadania, on el centre de l’educació a Europa és l’infant. El nou director, Ignasi Cebrian, que havia estat cap d’estudis i és conegut com a membre de Meandre, una persona espavilada, activa i amb inquietuds socials, que col·labora amb diverses publicacions, expert en natura urbana, afirma que el model no és una novetat. Reconeix que hi ha hagut una minoria del professorat que no ha entès el canvi i fa un temps hi va haver un conflicte intern relacionat amb el seminari d’història, segons ell, sense que tingués relació amb la implantació del model. Assevera que alguns professors van aprofitar per fiscalitzar la tasca de la junta directiva. La majoria del professorat està d’acord amb el canvi de model educatiu, que treballa per equips docents de nivell en uns àmbits temàtics generals: llengües, social, científic-tecnològic, artístic i plàstic. Oimés quan hi ha una nova llei d’educació i admet que s’hi han avançat quatre anys. El nou decret de Batxillerat també aposta per un canvi de model que ja no es basa tant en l’aprenentatge tradicional. En relació a la nova Llei Celaá, Cebrian opina que tots els centres s’hi veuran abocats. Alguns han fet la feina d’acord amb l’Escola Nova 21, una aliança de centres i entitats per un sistema educatiu avançat, que cada vegada té més detractors. En aplicar aquests canvis, la Generalitat va treure un programa pivotat per la Fundació Jaume Bofill i el 24 de març de 2020, el d’Innovació pedagògica d’acceleració de la transformació educativa, al qual també s’han apuntat. Considera que la poma acabarà caient de l’arbre.
Segons els partidaris del nou model pedagògic, els crítics s’aferren a un passat obsolet definit per la classe magistral i reivindiquen els exàmens, el coneixement de les etapes històriques i són més partidaris de les assignatures que dels projectes. Cal preguntar-se, però, si els nois i noies que es formen en el nou model pedagògic, els servirà quan arribin al mercat de treball? Planteja dubtes, perquè tot canvia molt de pressa. El professorat d’ESO ha de treballar transversalment totes les matèries per ajudar als alumnes a comprendre una realitat contextualitzada? És un canvi de xip. Durant la República i l’Escola Rosa Sensat més tard ja feien servir el treball cooperatiu. A Catalunya el model d’Escola Catalana va acabar absorbida per l’Escola Funcionarial franquista. El Peguera té unes inèrcies molt fortes per la idiosincràsia, però estan decidits a l’aplicació de les noves metodologies, tot prioritzant la qualitat a la quantitat de matèries. Es volen compartir experiències de treball, amb la codocència, amb dos professors alhora a l’aula. Costa avançar perquè s’obren fronts que fa que alguns prefereixin jubilar-se. Hi ha professors queixosos. La manera de contractar personal ha anat canviant, i, tot i que es manté el concurs de trasllats, les direccions poden controlar més el personal per mitjà dels «perfils específics» justificats a través del projecte educatiu de centre, que permeten fidelitzar fins el 49% de la plantilla. També poden signar la continuïtat dels interins que estiguin en línia amb la junta directiva de l’Institut.
