Mentre a Manresa tenen la feina de nomenar caps de llista ben avançada, a Berga, el seu alter ego muntanyenc, el més calent és a l’aigüera. De tots els partits i agrupacions que s’acabaran presentant a les eleccions de l’any proper, només Abel Garcia, l’actual i únic regidor socialista, ha confirmat que repetirà com a cap de cartell. Més enllà de les seves (i de tots els altres) dures dificultats per omplir les llistes amb els disset noms i els suplents, el proactiu socialista captarà una regidora actual d’un grup ideològicament als antípodes. Amb aquest inèdit gir acudiran a les urnes el proper maig. És una data molt llunyana per als que només tenim previst votar, però és d’elevat vertigen per a tots els que han de lligar noms per ser en aquesta contesa de renovació als ajuntaments.
Tota la resta viuen a sota d’una intensa petardejada de noms i rumors, de filtracions (interessades o sense), de moviments espuris i de nervis, molts nervis. Per tant, quan estem a punt de començar aquella època estival de diaris de paper prims i poquíssima informació política (amb l’excepció de la gran Laura Borràs), hi haurà tota mena de conciliàbuls de pretesos candidats, sopars furtius vora mar o berenars secrets a cases rurals. Els del tiquet socialista hauran de superar per força el seu sostre del 10% de votants de fa quatre anys. No assolir-ho notablement seria una esmena a les expectatives d’observadors neutrals. Mirant més amunt (amb criteri de representació consistorial), fa quatre anys ERC va obtenir l’11% (a les eleccions que van fer president a Aragonès van aconseguir el 24%). Dels moviments d’un batlle de poble molt petit i pirinenc o els d’un bagenc establert al Berguedà per liderar aquesta papereta de vot no en quedarà gaire res. Ramon Camps, l’actual cap visible, intentarà fer créixer els seus raquítics resultats del 2019. Els dos grups més nombrosos, CUP i Junts, estan aplicant les seves previsibles pautes de comportament. Els tenidors de l’alcaldia no saben ni volen saber encara qui serà el líder o la líder. Primer escolliran tots els noms i d’aquests, de forma assembleària (pura o induïda), triaran l’alcaldable. Res de nou. O potser sí. En alguns dels seus debats han valorat fer un insòlit mandat sabàtic i no proposar candidatura. Seria interessant des del punt de vista sociològic però estic convençut que és una escalfada estiuenca grupal. Van guanyar amb el 40% dels vots gràcies al ganxo de Montse Venturós. Fa uns quants mesos van obtenir el 12% de vots per al Parlament. Comparats, els números parlen sols.
Els de Junts van bojos per trobar una cara visible. Cap dels actuals regidors compta. Molts es postulen però ningú acaba de ser investit pels quadres. De fet, ja hi ha hagut una mena de sonora escissió. Independents que pretenien colonitzar la llista (els sona?) han acabat fora de les sigles però dins d’un local discret. Allà, intramuralles, preparen una candidatura blanca i sense sigles de partit. On sempre fa fred. Aviat, tots els noms i cognoms. Majoria de carlistes de nova fornada.
