No recordo la darrera vegada que em vaig posar corbata. Caldrien dues xifres per expressar el nombre d’anys i no m’estranyaria que fos el segle passat. Pel que fa a l’americana, no surt de l’armari des d’abans de la crisi financera. Per tant, ja fa molt que compleixo les recomanacions del president del Govern espanyol, que advoca per renunciar a la corbata com a forma de contribuir a l’estalvi energètic i esquivar així el xantatge gasista de Putin. Sánchez va comparèixer ahir davant la premsa sense corbata i va dir: «He demanat a tots els ministres i a tots els responsables públics, i al sector privat en la mesura que sigui possible, que quan no sigui necessari no utilitzin la corbata i així tots estalviarem [energia]». No duia corbata però sí americana, i un es pregunta quina de les dues coses fa més calor i convida a assaltar el termòstat. Serveix d’alguna cosa treure’s un pam quadrat de roba del coll i mantenir posada una peça que cobreix de les espatlles als malucs? Per estar fresc el millor és anar per la vida en cos de camisa, o en polo de màniga curta (el logo brodat tipifica l’estatus) o fins i tot en samarreta de bàsquet (Sánchez, de l’Estudiantes). Pel que fa als baixos, calça curta, i als peus, sandàlies, vambes o nàutiques depenent de si la pell o l’estètica reclamen mitjons. La majoria dels homes de la península compleixen ben de gust aquestes mesures d’estalvi a partir del juny, i alguns des de l’abril. (Per cert, quin és el consell per a les dones? Què s’han de treure?). Ara arriba l’agost i milions de persones estalviaran energia gastant les hores en banyador, al qual afegiran com a màxim una samarreta i unes xancletes. Ben mirat, el lloc del país on l’estalvi assoleix el màxim és qualsevol platja nudista; per tant, tots conills a la via pública seria una proposta a considerar. Quant a la nit, prohibir el soroll a partir de certa hora permetria a la majoria dormir amb les finestres obertes i sense aire condicionat, però aquesta és una altra batalla.
