És festa major i hi ha sardanes a la plaça a la una del migdia. Refila el flabiol i la cobla ataca el programa mentre els veïns es resisteixen a abandonar l’aixopluc protector de tres plataners massa esporgats. Els músics han format dues fileres sota un balcó que els dona una ombra provisional i precària, perquè al cap de cinc minuts el sol ja brilla a l’extrem metàl·lic de la tenora. És qüestió de poca estona que tots els instrumentistes notin la severitat del càstig. Dels bancs del plataner major se n’han alçat uns quants veïns, i també alguns forasters, i s’han ajuntat amb altres que s’ho miraven de més lluny per formar la rotllana, sempre sota el sol del migdia d’una jornada d’agost amb temperatures per damunt de la mitjana, humitat de selva tropical i oratge entre escàs i absent. Res d’això no priva els balladors de puntejar els curts i els llargs i fins i tot els salts, que no són gaire atlètics. És temps de festes majors, i en aquesta s’ha programat l’essencial: missa, sardanes i ball nocturn amb partitures entranyables a càrrec de la mateixa cobla-orquestra empordanesa. Ball d’envelat sense envelat. En els cartells no consta que hi hagi pregó, però sí castell de focs i una segona nit de ballaruga amb discjòquei, que és el que ara es porta. També s’havia anunciat un «tobogan d’aigua» en un carrer amb pendent pronunciat, però feia dies que els més vells pronosticaven: «Ja veuràs com ho suspenen per culpa de la sequera». I així ha estat. Els que muntaven el tobogan munten a canvi uns inflables al Passeig per tal que no minvi la quota d’activitats infantils. La tele explica notícies de grans tempestes a diferents comarques de l’interior, seguides de forts descensos de la temperatura, però en aquest poble de la costa els núvols no s’han presentat i la sardana va i ve entre el sol i l’ombra, superant la incomoditat climàtica amb les ganes de complir la tradició i perquè darrerament no abunden les oportunitats de gaudir amb la filigrana de la dansa més bella.
