L’estratègia canviada de l’equip de Polònia en el 4x400 llisos mixt, als Jocs Olímpics de Tòquio, ens va permetre veure la diferència entre homes i dones corrent junts. A aquell que pugui li recomano que la recuperi per YouTube perquè les diferències són molt visuals.
Soc conscient que fàcilment se’m podrà acusar de transfòbic però fer competir juntes dones biològiques i dones transgènere no em sembla just. En els últims Jocs, el COI va establir uns criteris generals per limitar la participació de dones trans, però el 2021 va fer unes recomanacions perquè cap atleta sigui exclòs d’una competició per un suposat avantatge. Unes directrius que s’ajusten plenament al que demanen els col·lectius LGTBIQ+.
No cal ser metge per saber que des de la pubertat la testosterona augmenta fins a vint vegades més en homes que en dones, i es produeix més densitat muscular i òssia, pulmons i cor més grans, espatlles i tòrax més grans i malucs més petits. Fins on es reverteixen tots aquestes diferències amb els tractaments de canvi de sexe?
De sempre, l’esport ha buscat establir uns paràmetres anivellats entre els competidors, per això hi ha diferents categories a partir de característiques objectives com són l’edat, el sexe i, segons quines modalitats, el pes. Avui dia la medicina esportiva no està prou desenvolupada per poder fixar aquests paràmetres d’anivellament entre les dones trans i biològiques. Encara més, crec que, si som rigorosos, cada modalitat i dintre de cada modalitat, cada especialitat haurien de reunir paràmetres propis, i encara falta temps per tenir dades rigoroses per poder definir aquest anivellament en l’esport d’elit.
Les diferents federacions estan començant a treballar per regular-ho, tot i que els estudis actuals són molt limitats, però no es volen trobar en competicions adulterades. La Federació Internacional de Natació ha estat una de les primeres a fer el canvi de normativa, ha vetat les nedadores trans de les categories femenines si no han fet la transició abans dels dotze anys. Com calia esperar el moviment LGTBIQ+ ha reaccionat amb contundència i els acusa de transfòbics, mentre que també s’acusa el COI de rentar-se’n les mans.
El que passa a l’esport és el mateix que passa en altres ordres de la vida. Als joves actuals, que han nascut al món occidental, ningú els qüestiona les seves orientacions sexuals, a excepció de sectors ultraconservadors. Aquests joves porten les seves demandes fins més enllà dels límits de la racionalitat. El feminisme clàssic i els moviments gais de primera hora, que saben el que els ha costat aconseguir drets, es posen les mans al cap, i no poden entendre aquesta frivolitat, aquesta immaduresa davant la realitat. Són molt conscients que certs posicionaments només serveixen per donar arguments als més reaccionaris.
Què passaria al planeta si l’esport femení plantegés un boicot als Jocs perquè es considerés en inferioritat de condicions amb les esportistes trans? Seria reparable el mal que això faria al moviment de llibertat sexual?
