Qui no hagi sentit parlar mai de l’Evangeli, o el conegui molt poc, si escolta o llegeix el breu passatge que en proclamem aquest diumenge (Lc 12, 49-53), es pot fer una idea molt equivocada del seu missatge. Fins i tot qui tingui una certa formació cristiana pot quedar sorprès del que diu aquest relat si no el contextualitza i no aprofundeix sobre el seu significat.
En un llenguatge molt pedagògic per a l’època, Jesús ens adverteix que seguir-lo comportarà oposició fins i tot amb membres de la pròpia família: «El pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla i la filla contra la mare; la sogra contra la nora i la nora contra la sogra».
Els que creiem que la felicitat plena suposa el triomf de l’amor, de la pau, de la justícia, del bé i de la veritat, pensem que això es va instaurant en la mesura en què el nostre viure està centrat en Jesús i, per tant, en l’intent de seguir-lo.
El realisme que trobem en els versets evangèlics que avui són objecte d’aquesta reflexió ens allunyen de la temptació que haguem pogut tenir pensant que creure en l’Evangeli és quelcom irracional o/i fora de la nostra existència quotidiana.
Avui Jesús ens diu molt clarament que l’estil de vida que ens proposa toparà amb els interessos i la incomprensió de la societat, de la comunitat i, potser, de la família.
És a dir, per a qui per damunt de tot vol ser seguidor de Jesús, les coses no li seran sempre fàcils. A vegades hi haurà sacsejaments i violències, enfrontaments exteriors i interiors, la negació d’un mateix i del que l’envolta.
Tirar endavant demanarà esforç i lluita. Però Jesús mateix ens diu: «He vingut a calar foc a la terra». És una al·lusió a la força que Ell ens dona perquè, estimant sempre a tothom i al món apassionadament, no pactem mai amb l’egoisme, amb l’opressió del pobre, amb la fam de tants pobles, amb la corrupció del poder, amb les lleis injustes que atempten contra la vida...
Per garantir la pràctica del missatge de Jesús és important adonar-se que el primer obstacle que troba cadascú és ell mateix. Poc endavant anirem si no resolem favorablement la lluita que hi ha dins nostre entre el bé i el mal. Es tracta de tenir una total disponibilitat per tal de donar-ho tot, de supeditar-ho tot al seguiment de Jesús i intentar fer en cada moment el que correspon.
D’aquesta manera, amb un bon sentit de realitat, malgrat els entrebancs, tenim l’esperança d’un futur de plenitud per a tota la humanitat.
