Un dels monuments menys coneguts de la Catalunya central és el monestir de Sant Pere de la Portella, tot i que ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Ubicat al terme de la Quar, al Berguedà, queda avui fora de les rutes més concorregudes, però en el seu temps era una institució important amb una àrea d’influència extensa. Va ser fundat al segle XI –és d’estil romànic, doncs– i a la cerimònia de consagració de l’església s’hi varen reunir els bisbes d’Urgell, Barcelona, Narbona i Carcassona. Poca broma.
L’abadia va tenir activitat fins al segle XIX, però amb molts alts i baixos entremig. Malgrat gaudir de força propietats, no va aplegar mai gaires monjos i va passar per llargs períodes de decadència. Com a curiositat, a partir del 1617 es va unir al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, i el segle XIX va esdevenir durant dos cursos la Universitat de la Catalunya carlina -trasplantament de la de Cervera.
Actualment, el complex està essent objecte de restauració: l’església ja s’ha recuperat, i ara es treballa en el claustre. Malauradament, però, normalment els edificis estan tancats i no són visitables.
Cal destacar que Mateu Fletxa el Jove (compositor de fama europea) va ser-ne abat del 1599 al 1604, i hi està enterrat. Monestir i personatge, doncs, són dos reclams potents que cal posar en valor. L’associació Civitas Cultura hi contribueix, organitzant-hi activitats com el 1r Festival Arts i Pensament que ha tingut lloc fa pocs dies, amb tallers, visita guiada i concerts, i ha avançat que vol dedicar a Mateu Fletxa un memorial anual.
En comparació de la Portella, Pedret és, en canvi, un indret famós i justament apreciat. Queda situat entremig de Berga i Cercs, i s’hi arriba per un pont medieval magnífic. L’església de Sant Quirze de Pedret té elements preromànics i romànics, i també és BCIN. Dins s’hi poden veure reproduccions de les pintures murals originals –avui conservades al Museu Diocesà de Solsona i al MNAC.
Aquest estiu s’ha prohibit arribar amb cotxe fins al pont. La decisió és justificada (la carretera és estreta, i no hi ha prou lloc d’aparcament), però hauria d’haver anat acompanyada d’alternatives per a accedir-hi. Per exemple, un servei d’autobús, o de taxi-llançadora, o un trenet turístic, per tal que poguessin acostar-s’hi les persones interessades.
D’altra banda, tampoc costaria gaire dotar el monument d’un codi QR o d’un panell per a informació dels visitants. Actualment, no hi ha res.
Ja ho veieu, doncs: el Berguedà està ple de tresors (hauríem afegir-hi l’extraordinari Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, a Guardiola, i tants d’altres), però podrien brillar i rendir turísticament molt més del que ara ho fan. I ja no parlo de Queralt, amb acusades manques de serveis, on, per cert, estaria bé situar-hi un espai de memòria i homenatge a mossèn Ballarín, que durant tants d’anys es va fer càrrec del santuari. Ni de les diverses esglesioles i altre patrimoni cultural pendents de rehabilitació. Ens hi posem?
