Quiosc

Regió7

Pep Garcia

Pep Garcia

Productor cultural i artístic

L’article que no he escrit

Estic pensant què els vindrà de gust llegir i què els acabaré escrivint. Potser res. Els explico alguna cosa que m’ha passat? Volen que opini sobre la rabiosa actualitat? Potser voldrien una radiografia tediosa de la Manresa en agost? Si estan desconnectats no seré jo qui els trauré l’encant de la desconnexió absoluta. Déu me’n guard. Per inspirar-me anava trucar a Joan Barbé, també columnista d’aquestes pàgines, però me’l trobo a punt d’entrar a casa seva carregat de bosses amb la compra del súper. I li faig allò que fa tanta ràbia que és que t’aturin per xerrar i per fer-ho hagis de descarregar. Ho descarrega tot i em somriu i quan anava a fer-li la pregunta de què aniria la seva columna d’avui per veure si li puc robar alguna idea, ell se m’avança i em diu: Garcia, no sé pas de què escriuré aquest diumenge! I com que em fot els plans – i les idees – enlaire, el deixo allà amb les bosses a terra. Potser no soc una bona persona. Disculpa Joan. Li envio un whatsapp al columnista Jordi Estrada, passa que el Jordi és lent de resposta i quan hagi acabat aquestes línies, l’Estrada encara no m’haurà contestat. Llàstima, és un tipus ocurrent i de lletra fàcil l’Estrada. Tampoc me’n surto amb el Gonçal Mazcuñan ni amb l’Anna Vilajosana ni amb el Xavier Gual que em diu amistosament que soc un «cabró» i fins i tot gosa demanar-me de què anirà el meu. Sí home, no li penso pas dir! No pot ser que cap d’ells no em respongui el missatge i després m’adono que m’han vist a venir. Crec que saben que els busco per robar-los alguna idea i s’han tancat en banda. Fan com si fossin caçadors de bolets! Sí, home, a tu t’ho diré. Saben que si em donen una idea la faré servir i, per tant, ells es quedaran sense. Això nostre ja no és el que era. Si entre companys articulistes no hi ha una mica de solidaritat per passar-nos, regalar-nos o, fins i tot, vendre’ns alguna idea per a un article per a un diumenge 21 d’agost, quin sentit té la vida. Jo no els ho faria, els ho asseguro. Si mai em truquessin, segur, que els donaria idees per a una trista columna. Pagant, eh! I aquí estic ensorrat en la més absoluta misèria creativa i pensant que, per una setmana, no podré escriure l’article setmanal tot i que també penso que, al capdavall, quin sentit té un article escrit en ple agost si potser no hi ha ningú disposat a llegir-se’l. Em dono per vençut, aquesta setmana no tinc article i, per tant, els recomano que llegeixin els interessantíssims articles d’avui d’en Joan Barbé, en Gonçal Mazcuñan, que deu parlar de la Borràs, o en Jordi Estrada que deu ficar l’ull als «neutrals» o, si volen, rellegir els d’ahir d’en Xavier Gual, me l’imagino parlant de trens gratis, o de la grandíssima Anna Vilajosana qui, deu traficar amb les seves «obsessions habituals» i el sentit de la vida amb alguns records de Florència que tan bé se li posen i se’ns posen. Llegeixin-los a ells. Clar que, per a ells també és agost, i ja pots comptar... deuen haver escrit de qualsevol cosa. Vaig a veure-ho.

PD: Els amics columnistes finalment m’han respost i... I no s’ho creuran, quan he enviat l’article l’Eva Casas, del diari, em diu que l’he fet massa llarg i me l’ha fet retallar. Ja no hi ha justícia poètica.

Compartir l'article

stats