Resulta que al Madrid de Díaz Ayuso hi ha un percentatge considerable de pares desesperats perquè els seus fills no troben plaça als centres que fan les classes en castellà i es veuen obligats a col·locar-los en centres bilingües que fan classe en castellà i anglès, gran invent de la dreta mesetària. Llegia les queixes i m’ho passava tan bé que devia ser pecat: deia una mare: «a Madrid el dret de triar la llengua en què estudia el teu fill no existeix». Atenció, recordin que no estic parlant de pares ressentits explicant al Mundo que han de portar el fill a una escola independentista dirigida per Hitler en persona, sinó de les escoles d’Ayuso. Però la cosa no s’acaba aquí. Això deia una altra mare: «Estic cansada que la pobra criatura hagi d’estudiar història d’Espanya en anglès. Després li preguntes la versió en castellà i no sap què és la Reconquista». Perdonin un moment, que em recomponc: ¡història d’Espanya en anglès! ¡Quin sacrilegi! ¡Els nens no saben què és la Reconquista! ¡Horror! ¡Han de portar les criatures a la concertada perquè si no arriben a casa parlant de Rodrigou Dias, the Sid championer! ¿¡I com es pot anar pel món sabent anglès però no sabent explicar la Reconquista amb accent de Leganés?! ¡Impossible! Ai que em moro.
