D’exemples que demostren que Manresa és i ha estat una ciutat molt més gran que el que dibuixen els mapes cartogràfics i mentals, n’hi ha molts, miris cap on miris. Un del que ha perdurat més en el temps és la Fàbrica Nova. En aquest complex hi van arribar a treballar 3.000 persones, s’hi apostava per la innovació i va arribar a ser dels més grans del país. Per fer-se’n una idea, les fàbriques tèxtils catalanes grans solien tenir uns 200 telers. La nostra, que cau a trossos des que va tancar portes el 1989 i que és oficialment de l’Ajuntament des del febrer passat, en tenia en marxa 2.000.
Aquesta és una de les curiositats i històries que es van donar a conèixer dijous en la visita guiada per les entranyes del complex de la Bertrand i Serra dins dels actes de la festa major. Una oportunitat per passejar entre columnes de ferro i metres i metres de modernisme en estat melancòlic, dissenyats en el seu dia per l’arquitecte Salvador Vinyals i Sabaté, pare també de la presó Model de Barcelona.
Gran és també el projecte de futur que té previst el consistori per a la Fàbrica Nova i que es va aprofitar la visita per promocionar-lo: la construcció d’un important campus universitari a l’antic complex fabril articulat entorn dels estudis de la UPC que podria concentrar de nou unes 3.000 persones i que, en una primera fase, tindria un cost d’uns 41 milions. No hi ha data, però, per aquest gran projecte, que com en el cas de l’ampliació del pavelló del Nou Congost està mancat del més important: els diners. Hi ha voluntat, però falta el finançament.
Més enllà de l’esplendor empresarial passada i el futur prometedor, hi ha un altre element d’aquest gran complex que no es pot passar per alt i que cal posar en valor. El paper de les seves dones (un 80% dels empleats eren treballadores), especialment les que el 1946 es van plantar i van donar peu a una de les primeres vagues generals que es van produir a l’Espanya de Franco. En la visita d’aquest dijous n’hi havia una, la Pepita Burgués. Recordava com el 25 de gener del 1946 es van plantar en veure que a la setmanada els faltava un jornal. Només feia cinc anys que les tropes franquistes havien entrat a Manresa i tot i la repressió, van aguantar fins que van guanyar el jornal i unes quantes millores més. Coincidint amb l’historiador Joaquim Aloy, la ciutat està en deute amb elles i seria injust que la Fàbrica Nova tornés a brillar sense que abans a Manresa hi hagués una plaça o una gran escultura en record a la seva tenacitat.
