Demà, 4 de setembre, serà beatificat el papa Joan Pau I, elegit bisbe de Roma el 26 d’agost de 1978. Albino Luciani, nascut el 18 d’octubre de 1912, fou ordenat prevere el 7 de juliol de 1935 i el 1947 obtingué el doctorat en la Universitat Gregoriana de Roma.
L’any 1958 fou nomenat bisbe de Vittori Veneto, rebent l’ordenació episcopal de mans del papa Joan XXIII i el 15 de desembre de 1969 passà a ser arquebisbe-Patriarca de Venècia. Va ser el papa Pau VI qui el va crear cardenal el 5 de març de 1973. El lema del seu ministeri episcopal, «Humilitas», revelava la senzillesa d’aquest cardenal que a vegades anava en bicicleta, amb el solideu roig dins d’una butxaca i el pectoral en l’altra.
D’una gran simpatia i cordialitat, Albino Luciani, anomenat el papa del somriure i de l’alegria i de la humilitat, deia: «El Senyor pren als petits del fang i els posa amunt; pren a la gent del camp i de les xarxes de la mar i fa d’ells apòstols».
Home d’una gran senzillesa i sempre amb el somriure als llavis, Albino Luciani escrivia: «Quan parlo amb Déu, més que adult prefereixo sentir-me noi. La mitra, el solideu i el pectoral, desapareixen».
El 26 d’agost de 1978, i per sorpresa, en un conclave ràpid, el cardenal Luciani va ser elegit el 263è successor de Sant Pere, tot prenent un nom compost (el primer de la història dels pontífexs), en record de Joan XXIII, el papa bo i de Pau VI, el papa que va portar a terme el Vaticà II. Sembla que Luciani va ser elegit pel sector més avançat del conclau, encapçalat pels cardenals Benelli, Suennes i Marty.
El 23 de setembre de 1978, en la presa de possessió com a nou bisbe de Roma, a la catedral de Sant Joan del Laterà, el papa Luciani deia: «Roma serà una autèntica comunitat cristiana, si Déu és honorat, no només per l’afluència de fidels, sinó també amb l’amor als pobres». I afegia: «Puc assegurar-vos que us estimo, que únicament vull servir-vos i posar a disposició vostra, el que sóc i el que tinc».
A més de la seva simpatia personal, Luciani va agradar perquè va ser el primer dels papes a renunciar a la coronació amb la tiara.
Amb un gran sentit de l’humor, el rostre del papa Luciani expressava la cordialitat i la simpatia d’un home de Déu, que amb una gran simplicitat definia l’amor com «un viatge misteriós», on cal no detenir-se «en el port al qual s’ha arribat, sinó avançar més».
Amb només 33 dies de pontificat, Joan Pau I, que va morir el 28 de setembre de 1978, va ser un papa que mostrava el rostre d’una Església amable i afable, que amb un somriure (i no amb agressivitats, ni condemnes), ens feia present la bondat i l’amor de Déu. Per això la mare Teresa de Calcuta va dir del papa Joan Pau I: «Ha estat el millor regal de Déu, un raig de sol de l’amor de Déu, que brilla en la foscor del món».
El papa Luciani que demà serà beatificat, ens és presentat a tots els cristians com a exemple i model en el seguiment de Jesús, per la seva senzillesa, alegria i humilitat.
