Segur que han sentit parlar de Coldplay en els últims dies. Sí, el grup britànic de pop-rock conegut per cançons com Viva la vida o Fix you que ha esgotat les entrades de quatre nits a l’Estadi Lluís Companys de Barcelona. Si estan pendents de les xarxes socials, ja deuen saber-se part de Fix you de memòria. Si no, els poso en context. S’ha fet viral un instant del concert d’aquest grup, concretament, quan Chris Martin canta això de «lights will guide you home» («les llums et guiaran a casa» en català) mentre s’encenen milers de polseres lluminoses repartides entre els assistents. Llavors són els mateixos espectadors qui graven l’experiència i la comparteixen amb els seus seguidors. I, evidentment, els vídeos corren com la pólvora i tothom vol viure el mateix, fet que ha contribuït a generar una demanda rarament vista al país per unes entrades.
De tot el que s’ha comentat al respecte, hi ha una cosa que m’ha cridat especialment l’atenció. Parlo dels tiquets «de preu dinàmic», també anomenats com a platinum. Bàsicament, seguint la llei de l’oferta i la demanda, s’ha creat un sistema que detecta les posicions més sol·licitades de l’esdeveniment i n’ajusta el preu en funció de les peticions rebudes. El que em sobta d’això és com s’intenta convèncer que és una forma de vendre les entrades «justa i segura per als fans que garanteix que hi hagi existències fins al dia del concert».
Que el sistema sigui segur, és probable, ja que els oportunistes que busquen entrades econòmiques per revendre-les potser s’ho repensaran. Però qualificar-ho de justa, potser és ser massa optimista. Bàsicament, perquè part dels tiquets més requestats es van posant a la venda a compta gotes un cop s’han esgotat a preu normal sota el nom platinum, però l’etiqueta no els atorga cap privilegi. Els posaré dos exemples. Per una banda, l’entrada de pista de Coldplay, esgotada des de fa dies, costava 107 euros. Una pista platinum, 204. Per l’altra banda, l’exmembre d’One Direction Harry Styles va posar ahir a la venda tiquets per a un concert el 2023 també a l’estadi. Un lloc a grada de segona categoria costava 125 euros. Un a la mateixa zona, però platinum,188,10.
Una persona que hagi comprat una entrada normal i una que hagi adquirit la platinum tindran la mateixa visibilitat, ja que són iguals. Per contra, hauran pagat imports diferents. I això és el que ha fet saltar les alarmes. Un sistema que es basa en una suposada meritocràcia que premia aquelles persones disposades a gastar-se més recursos es pot considerar just? Sigui com sigui, les llums «poden guiar a casa», però també poden generar molts diners al sector de la venda d’entrades i convertir la cultura en un luxe cada cop més inaccessible.
