Ales llibreries i a les papereries hi ha hagut moviment els darrers dies, potser una mica més precipitat que en anys anteriors. Algunes editorials de llibres de text, consta que arriben tard a la cita, i alguns pares, també han hagut de córrer com mai per comprar llapis, gomes, llibretes, llibres i estoigs abans d’aquest inici avançat del curs 2022-2023. I, a part de les presses i les cues, els pares també hauran notat que hi havia un lleuger augment de preu a l’hora de pagar el tiquet a caixa. És un de tants sectors que ha introduït canvis a l’alça en el valor dels seus productes sense que hi hagi una justificació, ni clara ni explícita, que en justifiqui l’augment. Que s’augmentin un o dos productes de la cartera diària a causa d’una guerra que té lloc força lluny de casa pot tenir un cert sentit quan estem en un món globalitzat. Que l’increment en el gas i l’electricitat hagi de tenir una repercussió en cadena de transcendència mundial i general a tots els productes és incomprensible i una resposta que arriba de l’especulació i de qui no vol viure en un món de tots, sinó en un món que s’aprofiti de tots per a lucre personal. Són més cares les gomes, i el llom, el pollastre, el lluç, el rap i la vedella. I la crisi , només (perdoneu el només) afecta gas i llum.
