En una guerra estabilitzada com la d’Ucraïna, que el front avanci o reculi unes desenes de quilòmetres com acaba de passar no suposa un canvi substancial. A més, el fet que els russos s’hagin retirat de la província de Khàrkiv seria coherent amb la idea que Putin, descartats els seus objectius inicials, no vol perdre energies en res que no sigui aconseguir la totalitat del Donbass per incorporar-lo com a trofeu final d’aquesta guerra i retenir els seus avenços del sud com a carta per a una futura negociació. Per tant, llançar les campanes al vol resulta molt precipitat. Però és veritat que els darrers esdeveniments porten una aroma de canvi. Per als ucraïnesos, recuperar una ciutat de més de cinquanta mil habitants com Izium, que a més és un important node ferroviari, és molt més que una victòria simbòlica. I mica en mica va prenent forma l’esperit de Vietnam, aquesta força poderosa que ha fet que exercits poderosíssims hagin acabat capitulant, un darrere l’altre, davant enemics teòricament molt inferiors. El segon dia de guerra vaig expressar aquesta idea parlant d’Ucranistan, i cada dia que passa es fa més versemblant que Putin acabi passant per un moment Saigon. ¿Veurem un ambaixador rus fugint en helicòpter des del terrat?
