Així definia l’escriptor Josep M. Espinàs el telèfon. Ens ho recordava fa dos anys (Regió7, 10 de maig del 2020), l’article, «De la coacció a l’emoció», de Jordi Estrada: «En certa ocasió, l’escriptor i articulista Josep M. Espinàs va escriure que no era un entusiasta del telèfon: Ens coacciona. És un petit però impertinent bruixot autoritari que no hem après a tindre a ratlla».
He recordat les paraules de Josep M. Espinàs sobre aquest «bruixot autoritari», perquè des del 12 de juliol s’han vetat els mòbils a les reunions del Consell Executiu de la Generalitat. La portaveu del govern digué que «els consellers han d’estar centrats en la reunió i no pendents dels mòbils».
És evident que un ús racional del mòbil té molts avantatges. El problema és quan el seu ús es transforma en abús a taula, a classe, al cotxe, al llit o a la feina, fins al punt que sovint ens aïlla dels qui ens envolten. També els monjos escoltem el so del mòbil quan celebrem l’Eucaristia o resem Vespres, perquè hi ha gent que ni a l’església no pot desconnectar-se d’ell.
Recordo que en el discurs d’investidura del Sr. Pere Aragonès, molts diputats estaven més pendents del mòbil que del candidat. I si els diputats constantment estan consultant el mòbil, ¿com podem demanar als joves que no l’utilitzin a classe o a l’hora dels àpats?
Segons un estudi, quasi el 90% dels joves d’entre 18 i 24 anys tenen un mòbil intel·ligent i se’l miren una mitjana de 72 cops al dia. Segons aquest estudi, la franja d’entre 35 i 44 anys consulten el mòbil 44 vegades cada dia. En canvi, els que tenen entre 45 i 54 anys ho fan 32 cops i a partir de 65 anys les consultes cauen fins a arribar a les 20 diàries.
Una altra dada significativa d’aquest estudi: quan els joves es lleven, un 58% no tarda ni 5 minuts a consultar el mòbil i mitja hora després d’haver sortit del llit, gairebé 9 de cada 10 ja s’hi ha connectat. I és que el mòbil ens dona l’hora, fem WahatsApps, mirem el Facebook, l’Instagram, el correu electrònic, les notícies del dia, el temps que farà o fem fotos. És tan addictiu, que un 55% de les persones l’utilitza a la feina, un 38% al cotxe, un 53% al transport públic, un 62% al llit i un 45% al lavabo! I costa tant apagar-lo, que sovint estem més pendents del mòbil que de les persones i del paisatge que ens envolta. I això fa que es distorsionin les relacions personals i socials.
Per això els diputats que, compulsivament, no deixen de mirar el mòbil, sembla que no tinguin cap interès per les paraules de l’orador de torn.
Com deia Zygmunt Bauman, «els mòbils ajuden a estar connectats els qui són lluny», però «permet als que es connecten, mantenir-se a distància».
Sant Benet, que vol que els monjos visquem atents a Déu i als germans (i no distrets, com molts diputats), comença el pròleg de la Regla amb una paraula clau: escolta.
