Massa cagarel·la per una reina morta? Sí? Segur? L’últim gran funeral català, el de Francesc Macià, tampoc no devia estar gens malament, atès que la notícia va sortir a The New York Times amb el titular «1.000.000 attend Macia’s funeral». Déu n’hi do, l’Avi. I el darrer funeral d’un rei català no va ser menys. Martí l’Humà, últim membre del Casal de Barcelona, va morir sense descendència (snif) en un monestir de Sant Cugat el 1410. Un cop embalsamat el van portar en processó fins al Palau Reial de Barcelona, on va estar 18 dies de juny a la vista del públic, esperem que fortament perfumat. Cavallers de les millors famílies van dedicar-li un «córrer les armes», un acte espectacular en el qual s’arrossegaven estendards i es trencaven escuts en honor del monarca. El dia del funeral va ser traslladat en processó massiva fins a la catedral, on el taüt va ser situat en un gran monument funerari cobert amb 6.600 draps de fil d’or i rodejat de dos mil ciris pintats de negre. La corona va gastar en la cerimònia 3.500 florins d’or, una fortuna. Va ser enterrat al temple i, l’endemà, el Consell de Cent li va dedicar unes altres exèquies que van costar mil florins d’or més. Finalment, el 1460 ho van rematar portant-lo en processó fins a Poblet. Rei gran, país gran, funeral gran. Cagarel·la? Màrqueting!
