Quiosc

Regió7

Rosa M. Ortega i Juncosa

El Pere i la pedra seca

Avui escric per encàrrec. No sé pas si en sabré. Quin compromís! Un dia has de fer un article sobre la pedra seca, em diu el meu amic Pere. Però si no hi entenc gens, jo, de pedra seca! És igual! Tu tira! Et passo quatre notes i ja t’espavilaràs. Ho provo. A veure què en surt. El cas és que el Pere viu a Rocafort i diu que tots plegats tenim l’autoestima molt baixa. Que tenim un tresor impressionant en forma de barraques de pedra seca i que no en fem ni cas. I ara faig de Pere, ok? Facin com si fos ell qui parlés.

« Les construccions de pedra seca que estan escampades per la nostra comarca són un tresor fabulós. Aquestes barraques han estat poc valorades, menystingudes i, fins i tot, ridiculitzades; fins el punt que fa vergonya parlar bé d’aquestes construccions. No ens creiem el nostre patrimoni, i em sap greu. Hauríem de superar aquesta manca de confiança en nosaltres mateixos i el nostre entorn». Torno a ser jo: a mí m’agraden molt. Trobo que són un element decoratiu del paisatge molt bonic. Aporten caràcter. I fins aquí, i disculpin, la meva aportació sobre el tema.

Torno a llegir les quatre ratlles que m’ha passat en Pere i segueixo. Escriu que se sent molt honorat de fer de guia per la ruta de les tines de la Vall de Flequer al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort. S’anomenen Tines de l’Escudelleta i sembla ser que és un dels conjunts més grans del món. (Això ho diu ell, eh? Servidora no en té ni idea! Que consti!) Són onze tines amb capacitat per fer 60.000 litres de vi. Segons el meu amic, la DO del Pla de Bages, amb molt bon criteri, fa servir la imatge de les Tines com un referent diferent i únic per donar a conèixer la qualitat i singularitat dels nostres vins que, també segons ell, no tenen res a envejar a altres DO de Catalunya ni de la resta del món. (Em sap greu no poder-ho certificar perquè sóc abstèmia. Sí, sí… sé que la cultura del vi és un dels plaers de la vida que no m’hauria de perdre, però haurà de ser a la propera perquè en aquesta ja no hi sóc a temps!)

En Pere, s’estima les Tines amb bogeria. I Catalunya. És un independentista de pedra picada que defensa la feina ben feta perquè diu que és l’única manera d’assolir la independència. I em fa pensar en aquella campanya dels anys 80 de la Generalitat que deia que la feina ben feta no té fronteres. Bravo pels publicistes de l’època! Tants anys i encara me’n recordo! L’objectiu era reforçar l’autoestima dels catalans que és exactament el que ens demana en Pere. Autoestima i independència. On s’ha de signar? De moment, com que no es pot valorar i estimar sense conèixer, reserva’m si us plau, un lloc per a la propera visita guiada que facis a les Tines de l’Escudelleta. M’agradarà comprovar in situ si tot el que diem en aquest article és cert! (Emoticona de picada d’ullet) Ei, i si algú s’hi anima, serà molt benvingut! Cap a la Vall del Flequer falta gent!

Compartir l'article

stats