Empaquetar» comunicativament les coses i dotar-les d’una marca és una bona manera de promocionar-les, segons el city-marketing. És el que ara ha fet l’Ajuntament de Berga amb la campanya «Berga, capital de la tardor», que engloba un seguit d’esdeveniments i activitats que tindran lloc durant els propers mesos a la capital del Berguedà, en els àmbits de les tradicions (la Festa dels Bolets), la natura (paisatges tardorencs de l’obaga de Queralt), l’oci (concerts i espectacles), la cultura (exposició de De Martín), la gastronomia (cuina del bolet), les fires (Santa Tecla, Fira de la Xocolata i la Ratafia, Fira dels Encants), etc. Tindrem temps d’atrapar-ho tot?
En tot cas, valdrà la pena deixar-se caure per la ciutat, gaudir-la i endur-se’n un bon record. Però el record encara seria millor si apliquéssim el màrqueting de veritat, que no és només comunicació i venda, sinó sobretot disseny i execució. És a dir, es tracta, primer, d’identificar les necessitats dels «clients» –aquí turistes i vilatans– i, a continuació, fer allò necessari per satisfer-les. Només al final ve comunicar-ho i vendre-ho.
Algunes d’aquestes necessitats són òbvies: neteja, urbanisme endreçat, bona senyalèctica, seguretat, vitalitat comercial… Si les institucions cuiden una mica més aquests aspectes, la imatge del municipi millorarà, la satisfacció dels seus usuaris augmentarà i l’autoestima dels berguedans s’incrementarà.
Però la tardor passarà, i després Berga necessitarà mantenir la moral alta. Per això, més enllà de marques i campanyes puntuals, totes les ciutats i territoris necessiten tenir un relat i una visió de mitjà i llarg termini: un projecte de futur compartit que es pugui explicar i fer entendre en dos minuts i que interpel·li la seva gent, la faci reflexionar sobre qui és i on vol anar, l’orienti col·lectivament i la motivi. No es tracta d’encarregar a un publicista o a un literat un discurs brillant, sinó que el relat ha de partir de la realitat i marcar un rumb, apuntar a objectius i pensar-se col·laborativament.
Malauradament, però, a casa nostra això dels relats no s’estila gaire, per no dir gens. Som gent més de prosa que de poesia. És un error: la poesia és tan imprescindible com la prosa, especialment en temps d’incerteses i de tribulacions com els actuals. I de la mateixa manera que fins i tot els de la CUP han entès que el «màrqueting de ciutat» no és una cosa de «dretes» sinó una eina, igualment tothom que fa política haurà d’entendre que governar no és només administrar serveis i gestionar el dia a dia, sinó igualment donar sentit a les coses i sostenir l’esperança mitjançant un relat.
És clar que potser el problema és que els relats, per funcionar i que la gent se’ls faci seus, han de ser creïbles, i la credibilitat depèn del «relator». En conseqüència, els polítics i altres predicadors hauran de dedicar temps a guanyar-se la confiança dels veïns, com a prèvia.
I, mentrestant, nosaltres, a fruir de la tardor i de la seva capital.
