Avançant per l’esquerra, els d’Igualada s’han presentat davant del Papa i li han dut embolicada –oh, traïció!– una rèplica de la roba que duia posada sant Ignasi quan voltava per aquí. Però, què és això? Però, com han gosat? Just en el moment que Manresa està immensament Ignasiada fins a les celles, venen els d’Igualada, sense fer soroll, i es palplanten davant del Papa amb un regal que –oi tant!– hauria de ser en mans manresanes. I fins ara no s’ha sabut que Igualada tramava tal gesta? No havien trobat a faltar els manresans responsables del 2022 ignasià que els faltava un detall ignasià important? La roba del sant!
M’imagino l’escena del Papa de Roma campetxano amb l’alcalde d’Igualada rebent les vestimentes ignasianes i dient somrient –Oh! La vestimenti! Com és que la sor Lucía no me n’havia parlato mai? Sor Lucía? Sí, la manresana! Ah, és que naltros no som di Manresa. Io sono Marcus Castellis, l’alcaldi d’Igualadi, sovint igualada mai mai superada! Ah! Interessanti! El jogo de paroles! I ja ho saben els manresans que la roba del sant la teniu vosaltres a Igualada?... dubitacions....No ho saben, però ara ho sabran perquè això ho explicarà, segur, Regió7. Ui! Doncs no els farà tanti ni pisqui de gràcia als manresans que vulgueu xupar plano a l’Any Ignasià... Bé, Papa, sap? naltros anem tiranti que som la capital de la Cultura Catalana i tenim tanti feina que per això anem per...
I un cop perpetrat el cop d’efecte m’imagino els telèfons manresans traient fum cap als d’Igualada. És el nostre sant!, és el nostre emblema! No ens ho havíeu d’haver fet, igualadins, això. Tants anys mirant que no ens la fotin des de Vic i ara ens la foteu vosaltres des d’Igualada. I així és com, una vegada més, les ciutats mitjanes d’un país mitjà tirant a petit competeixen per demostrar qui la té més grossa. D’altra banda, la història no acaba aquí. Hi ha una part de la trobada vaticana que no s’ha explicat i que a mi me l’ha dit un contacte que hi tinc que m’ho ha explicat amb la condició que no ho digui a ningú. M’ha dit que no ho digui, no pas que no ho escrigui, que és el que faré a continuació. Es veu que quan el Papa observava amb atenció –i també amb un punt de desconfiança– com li entregaven el plec de roba del sant, va remirar i va dir: segur que és la roba del sant? Segur que sou d’Igualada? M’estranya que això sigui certi, perquè venint d’Igualada hauria de venir també amb la roba interior de conjunt. Punti Blanqui. Tota la vida que hi he anat, a Igualada, a comprar-me calçotets i samarretes imperi. M’estranya que Ignasi no fes el mateix. Igualadins, no sé si m’esteu aixecant la camisa.
