Dimorphos és un punt remot situat entre la Terra i Mart per una combinació gravitatòria atzarosa que el va col·locar on és ara de la mateixa manera que el podria haver estavellat contra el primer cometa que passés. En el conjunt del sistema solar, Dimorphos, una pedrota que fa voltes a una altra pedrota una mica més grossa, és com un garatge abandonat en un carreró sense asfaltar d’una gran ciutat, un local anònim en un passatge ignorat d’aquests pels quals només passen els veïns de la zona que treuen el gos a pixar. Però avui és com si a la paret llardosa d’aquest garatge ignot hi hagués aparegut una pintura de Banksy i s’hagués convertit en un espai de culte. Dimorphos és avui una gran fita humana. Res a veure amb la bellesa tempestuosa dels grans planetes de gas, carregats d’anells brillantíssims, ni amb els grans satèl·lits de gel de colors tornasolats. Dimorphos és la crua realitat de la matèria, la base de la piràmide, el proletariat del sistema. Dimorphos és un secà que només serviria per instal·lar una gasolinera interplanetària. Un rostoll tan invivible com les fonts de metà de Saturn, però sense èpica ni bellesa. I la majoria del nostre entorn és així. Si no salvem la Terra, és en un lloc així on haurem d’instal·lar una tenda de campanya i subsistir enyorant el blau del mar i el cant dels ocells. Anant bé.
