Ahir, mentre es cuinava el capítol del dia de la crisi del Govern, a l’Ajuntament de Manresa es commemorava la fundació, ara fa mig segle, d’Òmnium Cultural al Bages. La coincidència no devia passar desapercebuda. El 1972, quan el franquisme encara reprimia durament qualsevol activitat catalanista i mantenia estrictes limitacions a l’ús de la llengua catalana, un grup de demòcrates compromesos amb la cultura del país es van complicar la vida muntant una delegació que ha tingut un paper destacat en la represa cultural al final del franquisme, durant la transició i en els primers temps de la democràcia, quan tot requeria enormes esforços personals. Entrada la democràcia i consolidada l’autonomia, Òmnium ha continuat sent un important agent cultural, i avui juga un paper clau en la vida cívica del Bages i el Moianès. Independentment de com es valori el paper que l’entitat en conjunt ha tingut en el procés independentista, Òmnium en general, i el del Bages en particular, han estat una eina vital per a la defensa de la identitat del país durant el darrer mig segle. Mentre la cultura catalana no estigui plenament normalitzada, cal que ho continuï sent.
